onamel

En blanc i negre

2006-10-22T00:02:00.000+02:00

El cost de la guerra

2006-03-21T12:39:00.000+01:00

El temps és or!!

2005-07-04T19:16:00.000+02:00

I si no veieu des de el dia ... ja ni m'en recordo, no escric al meu blog, aixó no pot ser !!!
Com potser que ens faltin hores ?
Jo em faig creus de que el temps , no em duri res. El dia per a mi tindria que ser de 48 hores, perquè sempre tinc coses a fer i deixo les coses que a mi realment m'agraden per l'ultim per tant no tinc mai temps per a aquells petits plaers, com ara llegir una mica, escriure el meu blog, fotografiar o passejar per la platja i tantes altres que em deixo, esclar.
Avui la Teresa Pamies en parla al seu article http://www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm
com administrar el temps, ella com jo i segur que vosaltres també li falta temps.
Potser hauriem de replantejar-nos la vida i començar, primer per a les coses que ens agraden, si més no intentar cada dia , dedicar un temps per a nosaltres, com si fos un remei per a la nostre salut.

Una alegria aquest matí

2005-05-25T09:03:00.000+02:00

Aquest matí m'ha arribat la revista Clandestina http://www.clandestina.com/ la veritat és que dona gust mirar-la. He descobert a Sacha Dean Biyan www.sachabiyan.com, fotograf te unes fotografies impressionants, és genial, val la pena !!

2005-05-20T18:56:00.000+02:00

polsera Països Catalans

Las pulseres dels països catalans

2005-05-20T18:24:00.000+02:00

Tothom porta les "polseretes dels nassos", de tots el colors, però ultimament en veig moltes de color vermell i esclar, a mi això em mosqueja, perquè no se si és , perquè qui la porta és anticatalà, antibarça, espanyolista fins a la mèdul·la, o per fotre sencillament.

És com el toro, donc apa, nosaltres enganxem "el burro català" o "el gat", jo porto els dos i el qui li piqui que es rasqui.

Arriba un punt que a mi això em cansa, cada dia as de donar explicacions, de que aquí som catalans, estem a Catalunya , estem els Països Catalans i que no sóm d'Espanya , ni de França.

Portem tant de temps dient el mateix que ja no ens fan ni cas, a vegades crec que és una lluita perduda i val més plegar veles, però de cop, m'en adono que de cap de les maneres hem de gira amb la cua entre les cames , sobretot quant veig que la meva filla, potser per la seva joventut, diu al mon sencer que ella vol l'independència pels Països Catalans i que ella no és ,ni d'Espanya , ni de França i només parla amb català, fins i tot, als nouvinguts que per cert la feliciten molts cops, perquè a ells, normalment, tothom s'els adreça amb castellà.

Be doncs, ara ja tenim polseres dels Països Catalans : http://racocatala.com/polseresppcc/
Jo ja he fet la meva comanda i les repartiré entre els meus familiars i amics, perquè així també podem demostrar com ells fan, que sóm solidaris també amb la nostre gent i el nostre poble, ja que ells no ho seran amb nosaltres.

2005-05-16T19:54:00.000+02:00

Agustí Barrera

2005-05-16T19:41:00.000+02:00

ACTE AL CENTRE CÍVIC LA FÀBRICA “ELS PAPERS DE SALAMANCA”

El passat dia 14 de maig, l’Associació Cultural Bullangues presenta el seu tercer acte a Cabrils, amb una xerrada sobre “Els papers de Salamanca” i amb l’intervenció de Agustí Barrera, historiador i membre del secretariat de la Comissió de la Dignitat.

Estem molt contents del resultat de l’acte i de la participació dels veïns i veines de Cabrils.

Agustí Barrera ens va confesar que estava molt emocionat i que feia molt de temps que no disfrutava tant amb una xerrada.

Crec que tots vàrem aprendre coses aquest dia, les vivències personals dels que van intervindre, no ens van deixar indiferents.

I eren presents tres generacions: avis, pares i nets. I aquest fet és molt positiu , sobretot per les generacions més joves que no han patit , per sort , la “Guerra Civil” (1936-1939) i la posterior dictadura franquista, ja que de la veu pròpia dels més grans coneixeran un petit troç de la nostra història, però indubtablement, més viu que mai.

Els records dels nostres avis i pares han de fer que la nostre dignitat com a poble i nació no quedi en el oblit, tot el contrari, ens han d’explicar moltes més coses. Els nostres fills han de coneixer la història, és l’única manera de poder tancar ferides que els nostres grans ens en parlin.

Des de l’Associació Cultural Bullanges us convidem a participar en el nostre projecte i a fen-se arribar les vostres propostes pels propers actes.

Us hi esperem!!!

associacioculturalbullangues@hotmail.com

2005-05-13T18:07:00.000+02:00

Maresme.
L'Arborètum de Cabrils tanca per desavinences entre l'Ajuntament i l'entitat que ho porta

El parc que fa obrir fa 10 anys mostra 160 espècies autòctones d'arbres que es poden trobar a CatalunyaELENA FERRAN.

L'Arborètum de Catalunya que fa deu anys va obrir les portes a Cabrils ha anunciat que tanca. L'entitat Natura, responsable de la gestió del parc, que és propietat municipal, culpa l'Ajuntament de fer-la fora sense donar-li cap explicació. L'alcalde, Joaquim Colomer, assegura que l'Ajuntament no estava content amb el servei i es compromet a tornar obrir el recinte aquest estiu i «fer-ho millor». L'Arborètum està considerat una reserva natural on es poden contemplar totes les espècies d'arbres de tot Catalunya. El recinte, amb uns 2.500 arbres, ha estat visitat durant aquests anys per 25.000 escolars.

L'anunci del tancament de l'Arborètum de Catalunya a Cabrils ha agafat per sorpresa la comarca, que està pendent des de fa mesos d'un altre recinte singular com és el Parc de les Aus. El director de l'Arborètum, Oriol Bassa, lamenta que l'Ajuntament els faci fora sense donar-los cap raó. Segons explica, des de fa mesos miren d'esbrinar, sense èxit, quines són les intencions de l'Ajuntament després que no els hagin renovat la concessió per gestionar el recinte. El director del parc reconeix que les relacions amb el consistori mai han estat bones i que pleguen «fastiguejats».

Obrir a l'estiu

L'alcalde, Joaquim Colomer, coincideix a dir que mai hi ha hagut bona entesa amb aquesta entitat i sobretot amb el director. Tot i això, hi afegeix que l'únic motiu per no renovar el contracte és que no estan contents de la feina feta per aquesta entitat, amb qui assegura que no hi ha hagut manera de reunir-se des que els van comunicar que havien de plegar. Colomer va assegurar que el parc es tornarà a obrir aquest mateix estiu i amb un millor servei. Segons l'alcalde, és criticable que el recinte no estigués obert sempre, i que entre setmana s'hagués de reservar hora. «Volem que tothom pugui entrar quan vulgui a visitar el parc. S'han invertit molts diners i no s'hi ha tret prou rendiment», lamenta.Les arbredes monumentals que hi ha al recinte i tota la vegetació està protegida i es mantindrà intacta. El que no està tan clar és que es mantingui el mateix nom del parc. Segons l'alcalde, anomenar al recinte Arborètum de Catalunya era «molt agosarat» tenint en compte els serveis que es prestaven. La intenció és convertir el parc en un centre de natura. Es vol que des de dins el recinte es doni una porta d'entrada al parc Serralada Litoral.L'Ajuntament mantindrà amb l'Associació de Defensa Forestal el conveni perquè continuï ocupant un espai de la masia per fer-hi activitats com fins ara.

2005-05-09T01:22:00.000+02:00

L’Associació Cultural Bullangues organitza la xerrada-col·loqui: “Els papers de Salamanca” , a càrrec de Agustí Barrera, historiador i membre del Secretariat de la Comissió de la Dignitat.

L’acte tindrà lloc el dissabte 14 de maig a les 19 hores al Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils.

2005-05-09T01:15:00.000+02:00

Els Papers de Salamanca

REFORMES ESTATUTÀRIES AMB SOSTRE CONSTITUCIONAL: VAL LA PENA?

2005-05-09T00:43:00.000+02:00

Autogovern, Competències, finançament, llengua, llei electoral... Aquests són alguns dels temes que ocupen l’agenda política des que els partits de Catalunya, el País Valencia i les Illes s’han decidit a reformar els seus Estatuts d’Autonomia. Es tracta de tres reformes que mantenen alguns punts en comú (el respecte al sostre constitucional, l’aprofondiment més o menys tímid de l’autogovern i una millora del finançament) però que es diferencien per la diferent composició dels parlaments i les conjuntures pròpies de cada territori. Tot plegat, massa reforma i massa poc esperit de ruptura. Analitzem el panorama.

CATALUNYA CONSENS EN LA CONTENCIÓ

CiU i ERC se senten com a peix a l’aigua competint en un terreny que els és propici, però també perillós, especialment per a ERC: el seu electorat pot percebre com a negativa la presencia dels republicans al Govern si no aconsegueixen que el text reflecteixi avenços significatius, alhora que es veuen en contradicció entre el seu discurs independentista i la seva pràctica autonomista. El PSC, al seu torn, fa equilibris per tal d’intentar fe viable la promesa electoral de Zapatero de respectar el text que surti del Parlament cátala.
Pel que fa al PPC, després d’haver amenaçat de no participar en la comissió parlamentària encarregada de redactar l’Estatut, intenta no convertir-se en un fre a qualsevol reforma, tot fomentat així el perfil moderat que vol encarnar Piqué. Finalment, ICV-EUIA no passa de recordar la seva proposta federal i el seu compromís amb l’autogovern cátala, mentre que Saura intenta trobar alguna ocupació a la seva cartera de Relacions Institucionals i Participació amb reunions aquí i allà, i amb propostes de cara a la galeria com el Bus de l’Estatut.

POC A PELAR DESSOTA EL SÈNIA

Al País Valencia, a més de l’avenç en l’autogovern i la qüestió del déficit, s’hi afegeixen temàtiques prou delicades i rellevants, com la unitat i denominació de la llengua o la barrera electoral del 5% establerta per l’actual Estatut.
Després que les Corts Valencianes hagin fet seva la iniciativa de reforma, promoguda pel govern de Camps, PP i PSPV semblen haver-se posat d’acord perquè el nou text no representi canvis significatius. EUPV emfasitza el seu interés perquè això no sigui així, i se situa al costat dels partits declaradament sobiranistes, entre aquests el BLOC.
D’altra banda, el paper d’ERPV no passa de ser residual, i el de l’independentisme revolucionari, testimonial.

EL CINISME DE MATAS

Finalment, a les Illes, la proposta de reforma estatutària ha estaat impulsada unilateralment des del Govern del PP, amb l’unica intenció d’obtenir més inversions i capacitat de finanançament.
D’entre els partits de l’opisició, el PSIB és lúnic que hi té alguna cosa a dir, ja que la reforma tan sols tirarà endavant si el partit d’Antich hi dóna la seva aprovació. De moment els socialistes resten a l’expectativa, recelosos de les intencions de Matas. A EUIB, Els Verds i PSM-Entesa no els resta cap altra possibilitat que limitar-se a pressionar per tal d’aconseguir la inclusió de qüestions com la defensa del cátala o la preservació del territori en l’articulat final.

Casal Popular Bullangues

2005-04-04T23:40:00.000+02:00

QUI SOM ?

L’assemblea per la creació del Casal Popular Bullangues neix fruit de la voluntat d’un seguit de persones de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrils vinculada a l’esquerra independentista i d’altres moviments socials que creuen que és necessària l’obertura d’un espai als nostres pobles que sigui punt de trobada, participació i sobretot treball.

PERQUÈ LA DENOMINACIÓ DE BULLANGUES ?

Prenem el nom de les revoltes de les classes populars esdevingudes a diverses poblacions catalanes entre els anys 1835 i 1843.
D’aquesta manera reprenem el fil d’aquelles reivindicacions, posant-nos com a fita el compromís social i nacional , impulsant iniciatives que fomentin la cultura popular, la identitat dels Països Catalans, així com el seu territori.

QUÈ FEM ?

El Casal disposarà d’un servei de barra, d’una petita biblioteca i d’entre d’altres, acollirà un munt d’activitats com ara:

Cinefòrums
Xerrades
Passis de vídeos
Tallers
Presentacions de llibres
Sopars-tertúlia
Actuacions musicals i teatrals de petit format
Exposicions de pintura i fotografia
Tertúlies literàries
I moltes activitats més...

El Casal hauria de ser un espai on tothom, amb inquietuds i crític, trobi el seu lloc de reunió on poder treballar i lluitar per totes les qüestions que ens afecten dins la societat : sexisme, feixisme, marginació social, drogodependències, treball i ensenyament precaris, especulació urbanística, individualisme, etc.
També volem ser el paraigües on s’aixopluguin les diverses inquietuds socials.

SÒCIES I SOCIS

Lògicament, el Casal Popular Bullangues pretén ser un ens autogestionat,
que es mantindrà principalment per l’aportació mensual de les quotes de les seves sòcies i socis.
Qui desitgi fer-s’hi, gaudirà de descomptes en totes les activitats que el Casal dugui a terme.
S’ha de tenir en compte que, sense la col·labració popular, aquest projecte difícilment podria haver-se fet realitat.

PARTICIPA-HI TU TAMBÉ!!
contacte@bullangues.org http://www.bullangues.org/

2005-04-04T23:38:00.000+02:00

Us hi esperem a tots !!
Posted by Hello

Any Andersen

2005-04-03T00:43:00.000+02:00

ACTUALITZEM ANDERSEN
En motiu del II centenari del seu naixement

Breu biografia

Hans Christian Andersen Odense, Fiònia 1805 - Copenhaguen 1875
Novel·lista, poeta, comediògraf i contista danès. De família molt humil, a 14 anys es traslladà a Copenhaguen, on, després de privacions i desenganys, aconseguí d’interessar a personalitats del país que s’ocuparen de la seva educació, que finalitzà el 1828. A més de novel·les, va escriure poesia i teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr ('L’aventura de la meva vida', 1855), unes impressions de viatges —que emprengué subvencionat per l’estat—, com I Spanien (1863) i, sobretot, les diverses sèries de contes meravellosos Eventyr (1835-72). Aquests contes, inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, es caracteritzen per una gran imaginació, humor i sensibilitat. Dota els arbres, flors, animals i coses —que en constitueixen sovint els temes— d’un antropomorfisme meravellós ple de colpidora veritat, segons Josep Carner. Alguns, com L’aneguet lleig, reflecteixen la seva vida. Traduïts a moltes llengües, se n’han fet nombroses edicions, i gràcies a ells es féu universalment famós, tot esdevenint un dels clàssics de la literatura infantil. Ha estat traduït al català diverses vegades, entre d’altres per Josep Carner (amb el pseudònim de Joan d'Albaflor) amb il·lustracions de Torné-Esquius (1918) i pel mateix Carner i Marià Manent, amb il·lustracions d'Arthur Rackham (1933).

Manuscrit original de Andersen

2005-04-03T00:40:00.000+02:00

Hans Cristian Andersen
Posted by Hello

Gràcies Petit Princep

2005-04-02T23:58:00.001+02:00

A esclatat la primavera !!!
Posted by Hello

El cas Estany

2005-04-02T01:09:00.000+02:00

L’“operació Estany”
El gener del 2002 setze ciutadans de Banyoles d’origen magribí van ser detinguts en l’anomenada “operació Estany” o també irònicament anomenada “operació Dixan”, perquè els pots que els van decomissar no eren de verí o de pòlvora sinó simplement de sabó de rentar.

Aquella “operació” va ser escandalosa en la forma però sobretot en el fons: a cap dels setze imputats se’ls va poder demostrar absolutament cap acte delictiu. Immediatament, però, el senyor Aznar va anunciar com n’era d’important aquella operació i ho va fer servir per “demostrar” que havíem d’estar sempre alerta i que també a prop nostre hi havia terroristes camuflats i perillosos. Collin Powell va esmentar les detencions de Banyoles davant les Nacions Unides quan els EUA pretenien obtenir el recolzament internacional a la seva acció armada contra l’Iraq. Aquella barbaritat va causar dolor i sofriment a moltes persones. Alguns dels detinguts van passar molts mesos a la presó. Finalment van ser excarcerats, sense que es demanés a ningú ni la més petita disculpa pel gravíssim error comès. Tot el poble de Banyoles va celebrar l’alliberament de manera pública i entusiasta. Això passava el 2002.

La causa, però, encara no estava tancada. S’estava a punt de fer, quan va tenir lloc el sagnant atemptat de l’11-M a Madrid. Durant els primers dies es va parlar oficialment d’ETA i el govern Aznar, per boca del senyor Acebes, deia que eren uns “miserables” els que opinessin el contrari. Els miserables, però, van tenir raó: al darrere de l’atemptat hi havia un grup sembla que vinculat amb Al-Qaeda. I llavors va començar una febre per l’altre costat: es van fer dotzenes i dotzenes de detencions de ciutadans àrabs i/o musulmans. El jutge Baltasar Garzón tornava a brillar amb llum pròpia. Va ser en aquesta onada de detencions que el 23 de març del 2003 es van tornar a detenir quatre dels ciutadans de Banyoles que ja havien estat empresonats prèviament. Les acusacions, vagues. Les proves, nul·les. I d’això ara ja ha fet un any. Encara són a la presó. Fins a quan? Amb quins càrrecs concrets? Per a quan el judici?

La restricció de les llibertats que es fa des de certa pràctica de la justícia és escandalosa, no solament a Espanya sinó a tot el món. L’excusa del terrorisme -que és real, però es fa servir d’excusa per a limitar les llibertats- resulta inacceptable. Com pot ser que un any després encara estiguin empresonades persones contra les quals no hi ha cap prova de pertinença a Al-Qaeda o a cap grup terrorista? Per què tots els detinguts són immigrants extracomunitaris? No som capaços els blancs cristians de cometre atemptats sagnants i horribles? Per què no ens detenen a uns quants? Potser perquè no hem fet res? És exactament el que han fet ells: res. Però ells són més fàcils de detenir: quan els innocents tenen poca força social, la seva detenció és molt més còmoda. Realment, la justícia espanyola està en hores extraordinàriament baixes.

Reflexió de Josep-Maria Terricabras editat al seu weblog de filosofia

2005-03-30T00:13:00.000+02:00

Una petita i bonica flor ens porta el despertar de la primavera on els colors neixen vius i nets i ens recorda la magia de la nostra petita existència.
Posted by Hello

2005-03-29T23:59:00.000+02:00

Neva!!!!!
Posted by Hello

2005-02-28T08:42:00.000+01:00

Des de les set del matí està nevant a tota la costa del Maresme i ho fa amb força, és un espectacle sorprenent ja que al costat de la platja no és gaire corrent veure caure tanta neu. Val la pena quedar-se amb aquest moment , ja que poder trigarem a tornar-lo a veure amb molt de temps.

tres quarts de set..

2005-02-20T23:28:00.000+01:00

....tres quarts de set, el despertador m'ha fet saltar del llit i pensava que feia tard a la feina.
Baixo les escales rapidament per anar a la cuina i escalfar-me una mica de cafè i per fumar-me la primera cigarreta del dia , sentada i mirant a través de la finestra com neix el dia.
Pero si avui és disabte i jo que pensava que feia tard a la feina!!
Doncs ara que faig ? No tinc ganas de tornar al llit. Vaig a donar-me una dutxa amb vestiré , agafaré la càmara de fotografiar i baixaré fins a la platja a fer unes quantes fotografies i com que sembla que farà un bon dia , fred, però bon dia ,faré el mandra a la platja.

Massa temps....

2005-02-13T23:34:00.000+01:00

Fa quatre mesos que no he fet res al meu bloc, no se que m'ha passat.
Mai trobava el moment, feina, reunions, l'ordinador sempre està ocupat, el sofà , s'hi està tant bé al sofà fent el mandra o llegint o mirant una bona pel·licula o fent una dormideta o abraçada a la meva gossa . La veritat és que ultimament estic bastant cansada i quedo sense esma de res quant arriba el vespre.
Avui és diumenge i estic recuperada per tornar a começar la dura i estresant setmana de treball, per això he vingut a petar al meu bloc que ja tocava!
A veure si desde avui mateix faig un esforç i escric una mica cada dia, o com a mínim cada setmana. Fer-se bons proposits està molt bé , et fan sentir viu, crec que estic molt viva perquè ultimament no tinc temps lliure per a res de res.
Per avui ja està be , demà serà un altra dia.
Bona nit!

La casa de papel

2004-10-15T09:21:00.000+02:00

Hay gente que no puede desprenderse de sus libros y aún peor llega a acumular tantos libros que ya no sabe donde meterlos y luego están los coleccionistas , que buscan ejemplares inéditos y recorren todas las librerias de viejo en qualquier callejuela de la ciudad, en busca del "Santo Grial" en forma de libro. Libros, apolillados, amarillentos y deshojados, no importa.
¿Será una forma de locura, la de acumular libros, o acumular cosas, guardarlo todo?.
Guardar, coleccionar, acumular , que más dada, tener , tener.....
Me gustaría que algún psicólogo me respondiera a esto: ¿porqué ese afán de tener y poseer? de no desprenderse de nada.
El otro dia se murió un familiar mio que guardaba todos los periódicos desde hacia 25 años desde el primer ejemplar del periódico, no puedo ni imaginármelo, donde guardaba tanto papel?, su mujer me lo contaba y pensaba en la cantidad de papel acumulado en una sola casa, como es posible?
El libro del escritor Carlos Mária Domínguez está relacionado con esta locura de acumular libros y también de la locura de leerlos, de lectores y coleccionistas convulsivos .

Título: La casa de papel
Autor: Carlos María Domínguez
Editorial: Mondadori
Precio: 13,90 €

Una pequeña joya la que nos trae este autor argentino residente en Montevideo (Uruguay); pequeña sólo por su tamaño, apenas 100 páginas de un leve, aunque cuidado, tomo. Un ejemplar de La línea de sombra, del gran Joseph Conrad, es el protagonista, viajero de los mares y cubierto por una pátina de polvoriento Pórtland, algo que despierta la inquietante curiosidad del narrador; una inquietante curiosidad que nos comunica desde el primer párrafo de la primera página: "En la primavera de 1998, Bluma Lennon compró en una librería del Soho un viejo ejemplar de los 'Poemas' de Emily Dickinson, y al llegar al segundo poema, sobre la primera bocacalle, la atropelló un automóvil". A consecuencia de ese atropello, Bluma Lennon, profesora de Lenguas Hispánicas en una universidad londinense, pierde la vida y el narrador, subjefe de departamento, debe sustituirla. Una mañana, llega un sobre desde Uruguay, sin remitente, a nombre de la difunta Bluma; el narrador lo abre y encuentra el ejemplar del libro de Conrad; en la primera página, una dedicatoria con letra de la fallecida profesora: "Para Carlos, esta novela que me acompañó de aeropuerto en aeropuerto, en recuerdo de los locos días de Monterrey. Lamento ser un poco bruja y haberlo advertido enseguida: nunca harías nada capaz de sorprenderme. 8 de junio de 1996".

Con esos elementos, a partir de esos escasos datos, Carlos María Domínguez inocula en el lector la tensión, sabiamente administrada con un pulso narrativo excelente y una escritura impecable, adecuadamente adaptada a un relato que muestra cómo los libros, esos objetos iconográficos, se convierten en protagonistas de historias al margen de ellos, fuera de ellos, eclipsando a los personajes mismos. Lleno de resonancias que reverberan encendidas página tras página, en este La casa de papel habitan Onetti, Borges, Cortázar y tantos otros; y, por supuesto, Joseph Conrad; habitan como cantos escondidos entre esas paredes configuradas por la historia literaria que el autor ha sabido llenar de dulce y peligroso misterio en esta narración de la que no vamos a decir nada más para no desvelar ninguno de los abundantes elementos de tensión narrativa que hacen de este relato un goce continuo.

Aunque nos duela no poderlo decir de la mayoría de los libros que se publican actualmente, en este caso lo decimos sin dudarlo: lo mejor es leerlo; es absolutamente recomendable para comprobar que todavía se escriben relatos interesantes e incluso apasionantes, que nos aportan conocimiento y placer, lejos de las estulticias impresas de Dan Brown y su cohorte de seguidores.

2004-09-03T15:58:00.000+02:00

Això de escriure el teu diari a la xarxa , no se és com tirar-se d'un barranc, no se és una mica estrany tot això.
Crec que escriure el teu diari intim, és una cosa més personal i que no deixes veure a tothom. Per tant dubto que la gent que tenim bloc , realment escribim el que realment sentim.
També veig que hi ha gent per a tot i també que hi ha gent que fa com als xats, ficar mala maror i mal rotllo, cosa que sincerament no puc entendre.
Per tant , jo a la meva com sempre i passo del tema i de la gent que prou complicada és la vida , com perquè vingui algú a ficar-se dins de les teves intimitats i les teves misèries, crec que és penós.
Per altra banda , m'agradan els blocs i m'agrada el meu, precisament perquè és com la meva casa, la meva habitació, m'hi sento bé i m'agrada caminar , jeure o mirar el sostre, és el meu espai i que duri molt de temps.

El vel un problema greu a França

2004-08-31T19:05:00.000+02:00

Això de França i la prohibició del vel a les escoles portarà cua ..

El govern francès no cedeix i els segrestadors prolonguen l'ultimàtum vint-i-quatre hores.
Els ostatges demanen en un vídeo la derogació de la llei que prohibeix l'ús del vel

URE COMAS .

La cadena per satèl·lit Al-Jazeera va anunciar ahir a la nit que els segrestadors dels dos periodistes francesos havien prolongat vint-i-quatre hores l'ultimàtum que vencia ahir al vespre. La mateixa emissora va difondre un vídeo dels dos periodistes que feien una crida a manifestar-se en contra de la llei de la prohibició del vel. Tot això, hores després que el govern francès hagués anunciat la seva fermesa en començar a aplicar la llei laica dijous mateix -quan comenci el curs escolar- i que la diplomàcia francesa s'hagués mobilitzat per intentar alliberar Christan Chesnot i Georges Malbrunot.

«Instem el poble francès a sortir a manifestar-se per reclamar l'anul·lació de la llei de prohibició del vel perquè la nostra vida està en perill», declarava un dels dos periodistes en el vídeo difós ahir a la nit per Al-Jazeera. L'emissora de Qatar també anunciava que l'Exèrcit Islàmic a l'Iraq havia allargat 24 hores l'ultimàtum donat al govern francès per anul·lar la llei.
Malgrat les pressions, ahir al matí el portaveu del govern francès va anunciar que la llei, aprovada al març, «s'aplicarà tal com està previst» en l'inici del curs escolar.

Mobilitzar la diplomàcia
França va mobilitzar ahir la diplomàcia i va enviar el ministre d'Afers Estrangers francès, Michel Barnier, a reunir-se a Egipte amb el seu homòleg egipci, el responsable de la Lliga Àrab, un líder sunnita que ha criticat fortament la llei sobre el vel i el cap dels serveis secrets d'Egipte. Posteriorment, es va dirigir a Jordània. La gira, segons els analistes, és per activar les xarxes àrabs, aïllar els segrestadors i recordar l'oposició de França a la guerra de l'Iraq. Mentrestant, l'ambaixador francès a l'Iraq es reunia amb clergues sunnites, ja que el grup segrestador és de creença sunnita. I, dins de l'Estat francès, el govern -amb el suport dels líders dels partits de majoria conservadora governant i de l'oposició d'esquerres- donava una mostra d'«unitat nacional» i milers de manifestants demanaven a París l'alliberament de Christian Chesnot i Georges Malbrunot que treballen per a Radio France International, i Le Figaro i Ouest France, respectivament. Els periodistes van ser segrestats fa deu dies Fins ara, cap segrest a l'Iraq havia tingut una reivindicació aliena al conflicte que viu el país

Avui ultim dia de feina !!!

2004-08-04T15:53:00.000+02:00

Avui és el meu ultim dia de feina i ja començo vacances. No faré res d'especial però intentaré fer vacances de veritat, aixó vol dir relaxar-me tot el que pugui i no anar esperitada tot el sant dia i així espero ho fagin en Ramon i els meus fills també.
A veure si llegeixo , escric, fotografio, faig punt de creu, dibuixo, ordeno fotografies i faig algun album,escolto música..... crec que m'estic envalant massa, ja m'estic planificant coses hi no ho hauria de fer.
El que faré primer és treure'm el rellotge, però és que a casa està ple de rellotges, com no els amagui ho tinc clar!

El Correllengua 2004

2004-08-03T16:34:00.000+02:00

Aquest any El Correllengua es farà a El Maresme un homenatge a l'escritora il·lustradora Lola Anglada, a la seva persona , la seva obra i a la seva lluita per la llengua i la cultura del nostre poble.

Lola Anglada

2004-08-03T15:55:00.000+02:00

Lola Anglada i Sarriera

Barcelona 1892 – Tiana (Maresme)1984

Pertanyia a una família burgesa i aristocràtica, de llarga tradició catalana. De menuda entrà en una escola no massa lligada amb el catalanisme i fins i tot va resistir-se a cants en honor de la “unitat espanyola”, tot i així va tenir una infantesa tranquil·la i va rebre una bona educació.
Com que la seva afició per al dibuix es manifestava de manera continuada, va fer que rebés lliçons de Joan Llaveries, dibuixant que col·laborava habitualment a Cu-cut i a la revista per a infants En Patufet, la qual cosa va marcar el seu futur perquè va començar a col·laborar en aquestes revistes. Ja l’any 1903 li van publicar un treball al Cu-cut, i l’últim número d’aquest publicà un treball seu.
Acabada la I Guerra Mundial, els Anglada van portar les seves filles a París. Durant la seva estada a la ciutat, Lola estableix amistat amb el que després serà President de la Generalitat Republicana, Francesc Macià. En aquesta etapa de la seva vida mantindrgué una gran activitat a favor dels moviments nacionalistes catalans. Ella deia que no s’havia enredat mai en política però que calia fer pàtria i molt patriotisme.
També va estar molt vinculada en demanar l’amnistia dels presos del Garraf i arran d'aquests fets se la conegué com "la mareta dels presos". L’anomenat Complot del Garraf succeí el 26 de maig de 1925, quan es pretenia atemptar contra la vida del Rei borbó Alfons XIII. Els organitzadors varen ésser descoberts i passaren a la presó, fins que Lola Anglada, en una famosa campanya de recollida de signatures de dones, va aconseguir el perdó reial després d’una intervenció dels caputxins de Pompeia. També va tenir un paper important en la rebuda dels presos de Garraf i amb el Dinar Popular de Germanor en celebració de l’alliberament fet la Diada de Sant Jordi de 1930. El 1932 passà a formar part de la Junta directiva de la Unió Catalanista, com a secretària d’Acció Cultural i Social. Aquells temps, i fins a finals de la Guerra Civil (1939), seran de plena activitat: publicant llibres, revistes, contes, fent exposicions... amb una dedicació completa al seu treball.
Lola Anglada fou una artista polifacètica, que mostrà una forta personalitat creadora en molts àmbits: il·lustradora, autora de llibres històrics, escriptora de contes, gravadora, autora de treballs de ceràmica i escultura, a part de treballs litogràfics, estampes pintures i cartells. Alguns d’aquests cartells van ser destinats a l’organització independentista catalana de combat dels anys 30, anomenada Nosaltres Sols, que és la traducció directa del gaèlic Sinn Féin.
L’any 1937 sorgeix el desig de la Catalunya democràtica i revolucionària en guerra contra el feixisme de crear una mascota, El més petit de tots, síntesi de l’esperit col·lectiu perquè la gent s’hi pogués identificar i Lola Anglada ho va interpretar a la perfecció. Un infant rodanxó que duu un braç aixecat en puny clos i a l’altra mà una petita bandera catalana, també porta una gorra frígia al cap com a símbol de revolució. El nom d’aquest nen està inspirat en la cançó popular arranjada per Tomàs Garcés “Els tres tambors”.
Fou un mitjà de difusió de l’ideal de la llibertat i de la civilitat enfront del feixisme. El més petit de tots també va esdevenir el símbol de la vinculació de Lola Anglada amb la lluita per les llibertats de Catalunya. L’artista va creure fermament en les possibilitats del poble en lluita, en la seva capacitat de vèncer i no només una guerra, sinó de crear, mitjançant la lluita, la disciplina, l’amor i el treball, un món millor.
En un moment en què Catalunya era ocupada pels feixistes, on l’odi, la ignorància, la traïció i la crueltat apareixien a cada volta de carrer, Lola intentà refer l’ideal per damunt de tota la ràbia i el dolor, per poder difondre als infants la convivència, la solidaritat, l’esperit de lluita i la germanor.
Lola també proposava als infants els valors de l’heroisme, la solidaritat, el respecte al patrimoni cultural, i predicà la força de la companyonia, l’estimació pels animals i la natura, la importància del bon humor i de l’ideal compartit en moments difícils.
Aquest missatge de pau i de valors humans li va portar greus problemes. Va pagar un preu altíssim per haver il·lustrat un llibre, un preu que pocs dibuixants i il·lustradors han pagat: la marginació més profunda durant una quarantena d’anys. Va ser denunciada i es va haver d’ocultar per no anar a la presó degut als seus pensaments catalanistes. El 1948 en una exposició a les Galeries Syra de Barcelona, la policia li va fer retirar els dibuixos pel fet de ser considerada “peligrosa, roja y separatista”.
Passat un temps, i lentament, va retrobar el reconeixement per part de persones i institucions, que la portaren a rebre diversos mèrits, entre ells cal destacar la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 1982.

agost , dillums dia dos, jo estic a la feina..,

2004-08-02T16:19:00.000+02:00

Fa dies que no escric, problemes amb l'ordinador que hi farèm!!
Cadaqués
He llegit el llibre Contraban i altres narracions d'en Josep Pla, m'el va deixar Ghazghkull , ha estat tota una redescoberta del gran escriptor català, sobretot la primera part , les tres primeres narracions m'han arribat, potser el tema del mar i la costa catalana ha fet que fos més propera, és un escriptor genial, pocs escriptors descriuen com ell.
També he llegit un llibre que fa temps que volia llegir

Petita crònica d'un professor de secundaria d'en Toni Sala , crec que he conegut una mica més el món del ensenyament , els professors, els alumnes i l'administració, crec que pares i alumnes haurien de llegir-lo i com diu en Toni Sala , hauria de escriures una segona part per part d'algún professor d'universitat.

Llegir el diari.....!!!

2004-07-23T15:57:00.000+02:00

Avui anava llegint el diari i no sabria dir quina ha estat la noticia que m'ha posat més emprenyada, és per això que no penso comentar-ne cap perquè de veritat que tot fa fàstic, sobretot els polítics.

Avui el dia és tot enganxós degut a la humitat que fa, perquè no plourà d'una vegada!!!!

Estic a la feina i tot està mig aturat la gent ja comença les vacances i això fa que no hi hagi gaire feina i les hores costen de passar, sort que degut això pleguem una mica avans.

Aviat vacances i la veritat encara no hem decidit res de res, així que tot està per veure, no se si em quedo a la Serralada del Litoral o marxo a un lloc desconegut, ja es veurà .

Quin personatge!!!!

2004-07-16T15:35:00.000+02:00

Fungairiño diu que s'ha assabentat ara de l'existència de la furgoneta de l'11-M .- Diari El avui edició de data 16-7-04

Assegura que va pensar dos dies en ETA i que encara creu que hi va participar
Montse Oliva.-MADRID .

"El fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Eduardo Fungairiño, va conèixer ahir per boca dels membres de la comissió parlamentària de l'11-M l'existència de la furgoneta que van utilitzar els terroristes, fins ara pista clau per obrir la línia d'investigació sobre el terrorisme integrista islàmic. Així almenys ho va assegurar, insistint que fins al 13-M va tenir la plena convicció que ETA havia estat l'autora de la massacre i que encara ara no descarta que aquesta organització hi hagués tingut alguna cosa a veure.Fungairiño, malgrat el seu càrrec, va donar mostres d'un cert grau de desconnexió de la realitat i va sorprendre més d'un diputat. Així, mentre se li insistia que com podia ser que no tingués constància de peces tan importants de la investigació com la furgoneta d'Alcalá, Fungairiño va replicar que no seguia gaire la premsa i la televisió i que només mira "els documentals de la BBC".Al marge de les ironies i rialles que va provocar aquesta i altres declaracions del fiscal en cap, el que era clar és que havia acudit al Congrés amb la intenció d'abonar la tesi del PP que, fins que no es van produir les detencions la tarda de la jornada de reflexió, l'única línia bona era la d'ETA i que, en tot cas, no n'havia escoltat cap més. Que era ETA ho va pensar des del primer moment i Fungairiño no en va tenir "cap dubte" fins que una subordinada li va indicar la tarda del 13-M que hi hauria detencions en una línia diferent. Dit això, i preguntat pel PP, Fungairiño va reiterar la seva convicció que la presència espanyola a l'Iraq o en altres conflictes internacionals no té res a veure amb la matança d'Atocha. "Ja ho sabem, els terroristes maten sempre que poden".Una altra tesi que va causar estupor a la sala va ser, precisament, la de no descartar ara per ara la participació d'ETA en la matança. "Jo mai descarto res, però com a actitud filosòfica", va precisar, alhora que recordava que, si l'11-M es va actuar en connivència amb grups de delinqüents asturians, "¿per què no podia ser-hi pel mig també ETA?". Per aquesta mateixa regla de tres, Fungairiño no va tenir cap mena de recança a l'hora d'assegurar que, com a fiscal que és, té la ment "oberta i escèptica" i sí que és veritat que en algun moment el va sorprendre el desplegament de membres d'ETA que s'haurien necessitat per a un atemptat d'aquestes característiques. Això sí, el fiscal va resoldre el seu dubte concloent que va arribar a pensar que potser s'havien mobilitzat etarres amagats a França que haurien creuat la frontera per participar en l'atemptat. Fungairiño se'n va anar de l'accidentada sessió d'ahir -marcada per l'incendi que s'havia produït molt a prop del Congrés- escortat per tots els dirigents del PP que havien anat a veure la seva compareixença en comissió. "

Llegir aquestes noticies em treuen de polleguera, aixó és una burla per les victimes , familiars dels atemptats de Madrid i totes les persones que creiem en la pau i la tolerància.
Com pot una persona com aquesta estar en un càrrec com el que te? No ho puc entendre.

Independència? Parlem-ne

2004-07-14T19:31:00.000+02:00

Hèctor Bofill defensa a Calella els arguments per assolir la sobirania catalana recollits en el seu llibre
el reportatge

TERESA MÁRQUEZ . Calella

ESPAI PER ESCOLTAR. La remodelació de la llibreria La Llopa no només ha servit per ampliar l'espai d'exposició. El millor encert ha estat habilitar una petita sala d'actes al pis superior, on ja s'han celebrat diferents presentacions de llibres. Un lloc ideal per escoltar els que escriuen.

«Per aconseguir que Catalunya sigui independent, el primer que cal és que els catalans s'ho creguin.» Amb aquesta màxima tan simple i tan difícil d'aconseguir fins ara, l'escriptor i jurista Hèctor López Bofill va presentar divendres passat a Calella el seu assaig "La independència i la realitat". Bases per a la sobirania de Catalunya. L'autor va aterrar a la ciutat alt-maresmenca convidat per la llibreria La Llopa, entestada a difondre la cultura en aquesta nova etapa, que ha comportat un canvi radical d'imatge.
En l'acte, hi van participar la periodista Rut Martínez i l'editor i poeta Sebastià Alzamora. Martínez va destacar l'aposta arriscada de l'editorial mallorquina Moll i la bona acollida del públic a través del sempre eficaç boca-orella. Alzamora, tal com va reconèixer tant l'escriptor com ell mateix, ha estat el causant que un primer article en el diari Avui acabés convertit en volum de culte. Culte que es manté amb una tercera edició, tot i que diaris com La Vanguardia i El País s'han entestat a negar la seva existència. Davant prop d'una vintena d'espectadors, Bofill va dissertar sobre les diferents línies que marca el seu llibre. Potser la més important, si més no una en què va posar molt èmfasi, va ser la necessitat de trencar amb la imposició feta des d'Espanya que la independència de Catalunya no és possible legalment. «La sobirania d'un poble és perfectament legítima si es dóna en determinades circumstàncies, com és que la majoria dels seus ciutadans ho decideixin així», va explicar, i va afegir que en la nova Constitució europea, els pobles sense estat ja no tenen veu. «Catalunya ha de ser un membre de ple dret de la Unió Europea i només cal que ho vulguem així», va dir.
Bofill també va avançar que el procés no seria ni curt ni fàcil i que passaria per moments de gran crispació. Tampoc va estalviar crítiques a una Espanya «que no sap crear la seva identitat, sense sotmetre d'altres». I per què ara sembla més a prop la in
dependència? «Som la primera generació criada en llibertat i que no hem estat sotmesos a la llosa i al silenci de la dictadura», va apuntar, i va recordar que el debat actual sobre la modificació de l'Estatut és terra abonada per començar el procés. Hèctor Bofill, entusiasmat amb la participació del públic, va assegurar que ell era optimista. «Estic fart de tants anys de resignació. L'última esperança la vam tenir durant la II República i la van exterminar per la via de la violència. Ara la democràcia ens ha donat les urnes perquè puguem assolir de ple dret els nostres objectius», va recordar.
«El que impedeix a Catalunya desenvolupar-se més i millor és l'absència d'un estat. Per això, el nou estatut amb el qual es treballa agafarà una línia més agosarada o no serà», va insistir a dir l'escriptor al final de la seva intervenció. L'intens debat que es va generar amb el públic va acabar amb l'autor, pletòric i esgotat, signant exemplars amb llargues dedicatòries

El Parc de la Serralada Litoral

2004-07-14T16:29:00.000+02:00

Una mica d'informació sobre el Parc de la Serralada del Litoral, un lloc que està en perill i que tenim que preservar , on podem gaudir de la vegetació i la fauna.

Llibres salvats de la foguera!!!

2004-07-09T17:03:00.000+02:00

Avui estic contenta perquè he salvat una pila de llibres que segur anaven a parar a la foguera en el millor dels casos.

Llibres nous i de tota mena de text, infantils, temàtics, de ficció , estaven abandonats amb caixes que començaven a fer olor a humitat , però he arribat a temps.

Els he clasificat i separat en caixes .

Els llibres de text , espero que l'escola i institut els recullin estan sense estrenar. També hi ha molts llibres de música , parlaré amb l'escola de música per si els volen són nous.

La resta seran per les zones bookcrossing del poble , els aniré registrant i alliberant.

Tots són llibres nous d'una persona d'una editorial que va fer una donació a la biblioteca del poble i no els van voler així que van anar a parar a un lloc humit i brut.

Deu raons per estar contra el Fòrum 2004

2004-07-08T16:05:00.000+02:00

1. Per l’especulació:

L’ajuntament planifica la ciutat en funció dels seus interessos econòmics (urbanisme comercial) i del capital privat, quan la planificació hauria de donar solucions a les necessitats urbanístiques de la ciutat. Podem intuir els seus interessos quan comparem la ràpida reconstrucció de l’espai on es celebrarà el Fòrum i el procés de rehabilitació de zones marginals.
Un dels casos més significatius és el de la reforma de La Mina, per la que es destinaran tan sols 72 milions d’euros en comparació als 2.300 milions que costaran les obres del Fòrum 2004.

2. Pel model de ciutat

Barcelona s’està transformant en una ciutat turística i de serveis i oci.
Qüestionem que aquesta opció condueixi a una sostenibilitat econòmica, social i ambiental que garanteixi que els seus habitants puguin guanyar-se la vida a uns nivells adequats, amb ocupació estable, accés a l’habitatge, respecte del medi... Un model que es presta a convertir la ciutat en un escenari en el que és impossible viure-hi degut a l’oblit de les necessitats socials dels habitants en pro del sector turístic, impedint així el desenvolupament del teixit social.

3. Per les agressions al medi

És difícil creure en una preocupació pel desenvolupament ambientalment sostenible quan les construccions que s’estan fent pel Fòrum suposen una enorme alteració de l’entorn marí, cimentació, malbaratament de recursos i construcció de grans edificacions (centre de convencions, hotels...).
Al mateix temps, podríem recordar que ENDESA (empresa sòcia del Fòrum) és la 4ª empresa d’Europa amb majors emissions de CO2.

4. Pels seus patrocinadors, polítics i econòmics

Els socis capitalistes d’aquest fòrum són el Grup Endesa, Telefònica, La Caixa i Toyota i El Corte Inglés, i els patrocinadors, fins ara, IBM, Indra, Iberia, Damm, Media pro, Nestlé , Nutrexpa, Randstad, HenkeL, Leche Pascual, Coca-Cola, Roca, GL Events i AGBAR. Trobem aquí empreses repetidament denunciades per agressions al medi ambient i a pobles indígenes, pels propis consumidors i treballadors, i compromeses amb l’economia de guerra i el neoimperialisme. Participar en el Fòrum els hi suposa un rentat d’imatge, beneficis fiscals i publicitat.
D’altra banda, com a organitzadors polítics, tenim al Govern Central, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Algú creu seriosament que estan donant proves de recolzament dels valors que afirma tenir el Fòrum? Per ex. Reforma laboral, llei de partits, llei antiterrorista, desallotjaments, corrupció, privatització de l’ensenyament i sanitat...

5. Perquè està organitzat pels qui fan il.legal la immigració

Se'ns parla de multiculturalitat i drets humans i en realitat es posen barreres a la immigració.
Les diferents administracions que organitzen el Fòrum són les responsables de l’aprovació de les lleis d’estrangeria i d’una situació en la que ser immigrant és ser il·legal.
No oblidem que els diversos cossos policials d’aquesta administració han estat reiteradament denunciats per maltractament i actuacions racistes.

6. Per què està recolzat per l’economia de guerra:

El Fòrum no s’ha sumat a les protestes contra la guerra per no contrariar al govern estatal, coorganitzador. Costa creure que hi hagi un compromís per la pau més enllà de la propaganda. I... no només està organitzat pels que recolzen l’economia de guerra externa, sinó pels que ens agredeixen en una guerra diària amb precarietat laboral i difícil accés a l’habitatge.
És indignant veure com, en els pressuposts generals, les partides de defensa augmenten, per perpetuar la unitat de l’Estat i el capital; i com paral·lelament decreixen les partides de prestacions socials.
Per citar un altre exemple, trobem com a sòcia del Fòrum INDRA, una empresa puntera en la indústria de l’armament; i el Corte Inglés, Iberia, La Caixa i Telefònica, que inverteixen en tecnologia militar.

7. Per què està organitzat pels que tracten els problemes socials amb repressió

El missatge del Fòrum és que tot s'arregla amb el diàleg, i que les administracions ens donen canals de participació que només hem d'aprofitar per resoldre qualsevol problema. Això pretén amagar una política de control social cada vegada més difús, i a l'hora contundent. Ens volen reduir a un paper de mers consumidors, de productes i de cultura, de política, de societat... I quan ens sortim d'aquest marc i volem participar autònomament, les administracions ens tracten com a sospitosos, i les polítiques que s'apliquen no són de diàleg sinó d'ordre públic. I quan fem notar que a la nostra societat hi ha conflictes - provocats gairebé sempre per situacions d'injustícia - la seva resposta sol ser la policial.

8. Perquè el Fòrum no és participatiu i el diàleg és una farsa

Els organitzadors del Fòrum estan fent un gran esforç de propaganda per presentar-lo com una iniciativa cultural oberta a tots i capaç d’assumir la crítica social.
Parlen de democràcia participativa, però el Fòrum és una realitat predefinida, realitzada, dialogada i pactada des de dalt. La participació ciutadana ha estat obviada i ara ens busquen per assistir com a espectadors i voluntaris passius, com si necessitessin legitimar al Fòrum mitjançant la participació dels moviments socials.
Diverses organitzacions socials i veïnals no hi participen en no ser acceptades les propostes que plantejaven pels organitzadors del Fòrum.

9. Perquè pel Fòrum la multiculturalitat és el compte de fades de la globalització
El Fòrum 2004 no sols no contempla la cultura gitana i ha vedat la seva participació, sinó que està marginant a molts ciutadans del barri on s’ubica.
Al mateix temps, què entén el Fòrum per diversitat cultural quan reprimeix tant la cultura com la llegua pròpies? Sota la capa de la multiculturalitat s'amaguen les contradiccions i complexitats de globalització.
D’aquesta manera, ENDESA, patrocinadora del Fòrum, destrueix el poble maputxe per què no vol participar de la seva "multiculturalitat".

10. Perquè per ells la cultura i els valors són una mercaderia
El Fòrum llença un missatge clar: Barcelona és la seva cultura. Quan el Fòrum apela a la creativitat de les gents de Barcelona, les ven com a imatge de marca que utilitzarà el sector turístic. Però per fer això buida la cultura de política: de l'esperit crític, de la creativitat antagonista, la rebel·lia que els moviments socials seguiran reivindicant. La paraula cultura els serveix així per disfressar els conflictes de la ciutat i, en un acte de total hipocresia, convertir-los en eslògan turístic: Barcelona, capital de la pau.
No consentirem que se'ns utilitzi de figurants de Barcelona convertida en un parc temàtic que mai no pot contemplar la vertadera diversitat.

Assemblea de Resistències al Fórum 2004

Per la Núria....

2004-07-07T19:57:00.000+02:00

....."ein lächeln für alle"

Víctor Alexandre, m'encanta!!!

2004-07-07T15:54:00.000+02:00

No em parlis en la teva llengua, que m’ofens (per Víctor
Alexandre)

Dimarts, 6 de juliol de 2004 a les 11:57
Informa: Víctor Alexandre Editorial

“Si un diputat basc parla en èuskar en els debats, quin debat hi haurà?”, es preguntava Eduardo Zaplana, portaveu del grup popular al Congrés. “El sentit comú ens diu”,insistia, “que si tots parlem una llengua, que és la que ens uneix, cal utilitzar aquesta llengua”.

Zaplana, és clar, es referia a la decisió dels diputats i senadors d’ERC de parlar en català en les seves intervencions al Congrés i al Senat. L’argumentació és tan ridícula que faria riure si el tema no fos tan seriós. Perquè, en quina llengua parlen els diputats al Parlament europeu, començant per Jaime Mayor Oreja i José/Josep Borrell? Com és que, existint l’anglès com a idioma comú, els diputats europeus no l’utilitzen en els debats? Doncs per la senzilla raó que una cosa és la llengua de comunicació personal entre ells i una altra la justa representació de totes les llengües de la Unió en les sessions oficials. Vull dir que independentment de la llengua en què es comuniquin un alemany i un italià als passadissos de la cambra, serà en alemany i en italià, respectivament, que es parlaran des de l’escó.

La tècnica, que sempre ha evolucionat molt més ràpidament que el nacionalisme espanyol, fa temps que va inventar una cosa coneguda com a traducció simultània. Gràcies a ella, per mitjà d’uns senzills auriculars, un grec pot respondre la pregunta d’un maltès i
un maltès pot fer el mateix davant la interpel•lació d’un danès. I això és així perquè aquestes persones, en les sessions parlamentàries, no parlen en nom seu sinó en el dels seus països i son els seus drets el que allí exerceixen. És una qüestió de principi:
Si tota unió es fonamenta en el respecte a la diferència, quina mena d’unió és aquella que no respecta la llengua d’un dels integrants?

Quan el senyor Zaplana defineix la llengua espanyola com “la que nos une”, cau en un parany semàntic que revela el subconscient col•lectiu espanyol. I és que el discurs de la suposada espanyolitat dels Països Catalans només s’aguanta pels privilegis de què
gaudeix la llengua espanyola a casa nostra. Aquí s’acaba tot. És, per tant, per raons de força que els espanyols exerceixen el privilegi de no parlar cap altra llengua que la seva entre catalans mentre que els catalans tenim estigmatitzat l’ús de la pròpia entre espanyols. Alejo/Aleix Vidal Quadras ho expressava clarament no fa gaire: “No
s’ha d’ofendre Espanya parlant català al Congrés:”

Doncs bé, mentre es mantingui l’annexió dels Països Catalans a Espanya, és evident que és en la nostra llengua que ens hem d’expressar a les Corts i al Senat. No importa que hom ens acusi de provocació. Només algú profundament reaccionari pot sentir-se provocat per una cosa tan natural. Al capdavall d’això es tracta, de posar-los en evidència utilitzant els seus propis arguments. Si els catalans “som” espanyols i Espanya és el “nostre” país, com és possible que no puguem expressar-nos en català en unes institucions que són tan nostres com seves? Al final, el que queda al descobert és que el problema no és lingüístic sinó fòbic. Perquè no és que no entenguin el català –abans se’ls facilita la traducció escrita del text-, és que no el suporten. Per això he trobat ingènues les esperances dipositades en els socialistes a l’hora de defensar
l’oficialitat del català a Europa. Amb quina convicció ha de defensar la llengua catalana algú que la menysprea fins al punt de prohibir-la? L’oficialitat del català a Europa no serà mai “gràcies” a Espanya sinó “malgrat” Espanya. Per això cal perseverar en l’estratègia de parlar en català a les institucions de l’Estat; cal ofendre’ls –si és així com ho viuen-, irritar-los i exasperar-los fins a l’infinit. Cada nova
prohibició o amonestació és una prova de la nostra fermesa i del seu totalitarisme.

En aquest sentit, hauríem de preguntar al president del senat, Javier Rojo, a què es refereix quan diu que després de 25 anys de la creació de l’Estat de les autonomies, hi ha prou mecanismes per demostrar que es parla i s’estima una llengua. La veritat és que cal una gran dosi de cinisme per dir una cosa així, de cinisme i d’ignorància. Només un ignorant pot pensar que els catalans parlem català no pas perquè sigui la nostra llengua sinó per demostrar que l’estimem. Els espanyols, en tot cas, sempre han tingut una manera molt més particular de demostrar l’amor que senten per la seva, i és imposant-la a aquells que en tenen una altra de pròpia.

Per això, quan els presidents de les Corts i del Senat exigeixin que els nostres representants s’atenguin al reglament en matèria lingüística, cal recordar-los dues coses: que el reglament no diu res de l’obligació de parlar espanyol i que el dret a usar la llengua pròpia al propi país és un dret humà fonamental i que aquest principi està per damunt dels reglaments i de la Constitució espanyola. Espanya va ratificar en el seu dia la Declaració Universal de Drets Humans, que té un rang superior a totes les lleis, normes i reglaments interns estatals, cosa que significa que és un error sol•licitar la possibilitat d’expressar-se en català. Un dret que s’ha de sol•licitar no és un dret és un privilegi i, atès que a Espanya només els espanyols tenen drets, és d’agrair que reconeguin, encara que sigui de manera tan poc amable, que els catalans som senzillament això: catalans.

Víctor Alexandre. (Barcelona, 1950) és periodista i escriptor. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya del diari AVUI, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Premi Recull de periodisme, 1996, també ha presentat un programa sobre cinema a TVE-Catalunya i és autor de diverses obres de ficció escrites per a la ràdio. Des del 1990 és una de les veus més carismàtiques de Televisió de Catalunya com a narrador de documentals sobre la natura. És autor dels llibres Jo no sóc espanyol (1999) (8 edicions i 25.000 exemplars venuts, i traduït
recentment a l’espanyol), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i ha participat en el llibre col·lectiu L’autoestima dels catalans (2003). L'any passat també va escriure Senyor President: carta oberta (2003), una carta oberta a un hipotètic president dels Països Catalans.

2004-07-05T00:30:00.000+02:00

Patufet,on ets?
Posted by Hello

Patufet on ets?

2004-07-05T00:11:00.000+02:00

Avui al diari El punt a la revista Presència ja un extens article que parla de la revista Patufet, una de les revistes més estimades als Països Catalans , jo vaig poder gaudir-la de petita a la segona ètapa que va tornar l'any 1969 i que després va tornar a desapareixer crec que l'any 1971. Tinc les revistes, que surtien setmanalment, enquadernades a més de una reproducció del primer llibre d'En Patufet de l'any 1901 que em va regalar el meu pare.
Realment vaig disfrutar molt amb aquesta petita revista i tinc molts bons records a més de poder llegir en català ja que no hi havia massa cosa en aquella època.

Un lloc ideal....

2004-07-03T23:46:00.000+02:00

Un lloc ideal com el de la fotografia on poder relaxar-me, penjar-me del paisatje i mirar ,escoltar el cant de l'aigua, dels animals dels bosc , del vent i les fulles dels arbres, sense pensar en res i deixar-me anar com una fulla a la sort dels braços del aire i l'aigua, perdre'm entre mig i que mai pogues sortir del lloc màgic però real , seria fantastic....

2004-07-03T23:32:00.000+02:00

un lloc ideal
Posted by Hello

Comentari del llibre : "En blanc i negre" .- Pilar Simó

2004-07-02T19:14:00.000+02:00

Aquest llibre ha estat molt especial , moltes casualitats i alguna cosa màgica.
És un llibre que ja vaig dir m'el van regalar per Reis el meu germà Francesc i la seva companya Adriana, fins ara no l'he llegit, com sempre per falta de temps i un munt de llibres pendents per llegir.
L'escritora te una cosa en comú amb mi és nascuda l'any 1958 i jo l'any següent, tenim la mateixa edat practicament.
La protagonista la Maria Farreras te l'afició de col·leccionar fotografies i clasificarles per etapes o viatges que fa. Les fotografies més importants per ella les enganxa a l'àlbum gruixut de pell marró i la resta les guarda amb arxivadors . A l'àlbum en te 13 de fotografies, les més importants i que seran les que ella anirà recordant en el transcurs del llibre. Un capitol una foto, en total 13 capitols. Aquest fet per a mi ha estat molt especial ja que jo i les fotografies també tenim una relació. Les clasifico i faig albums molt treballats i plens de detalls , és com intentar tornar enrera amb el temps i recordar els anys viscuts o intentar veure com eren i vivien els nostres avantpassats buscar les meves àrrels.
Poc avans d'acabar el llibre fa una descripció del poble de la Maria , que per cert encara no se quin és, però crec que està situat a la provincia de Tarragona i concretament a la comarca del Priorat i aixó perquè anomena el camí a "l'Ermita de la Foia" i esclar això em deixa molt sorpresa perquè aquest camí el feia el meu pare quan anava al poble de la seva mare Torroja i perquè ell s'estimava molt aquesta terra.
M'agradaria molt explicar-li això a l'autora perquè a mi el llibre m'acompanyarà sempre, son moltes coses en comú que mai podré oblidar i també donar-li les gràcies per escriure'l .

Un llibre

2004-07-02T16:39:00.001+02:00

Ahir vaig rebre per correu un llibre que estava esperant "España viva.-El pueblo a la conquista de la cultura.- Las bibliotecas populares en la segunda república" enviat per Ayhesa desde Madrid . Tinc moltes ganes de llegir-lo, crec que serà un llibre molt interesant. El problema és que tinc un munt de llibres per llegir

Webs interesants:

2004-06-30T15:22:00.000+02:00

La comunidad de weblogs
Enlaces para comenzar weblog
Fotos
Les meves fotos
keri smith
Liber herbarum
Filosofia

2004-06-29T19:25:00.000+02:00

Avui he deixat el llibre que estava llegin i he agafat el llibre de la meva companya de feina "Atlas de geografía humana" de la Almudena Grandes la història de quatre dones que treballen en la confecció d'un atles de geografia en fasciculs....
"...porque no se muy bien adónde ha ido a parar mi última década, no comprendo en qué agujero perdí los venticuatro años, por ejemplo, o dónde se me cayeron los ventiséis, oqué me pasó cuando cumplí ventinueve, pero lo cierto es que no los recuerdo, no soy consciente de haberlos vivido, es como si el tiempo se devorara a sí mismo, como si cada día que pasa me robara un día pasado, com si los años se anularan en tre sí". (pag.18 Rosa)
Quina veritat tant gran!! Els anys volen i no en som concients, jo m'en adono mirant els meus fills i a les hores és quant en soc de concient.

un cita més...

2004-06-28T18:04:00.000+02:00

"El que hi ha dins, sempre ha de trobar sortida, si no, es podreix"
Del llibre "En blanc i negre" que llegeixo.

Unes pagines que m'agraden :
café con leche por favor
Marie Claire Idees
Bienvenue....

cap de setmana ....

2004-06-28T16:16:00.000+02:00

el cap de setmana llarc,amb revetlla inclosa , un desastre, sense comentaris.

cites i frases

2004-06-28T16:01:00.000+02:00

Ajuda!!!

2004-06-28T11:26:00.000+02:00

Algú sap com es pot afegir comentaris a un bloc de Blogger sense tenir que crear un bloc?

naturisme

2004-06-25T15:22:00.000+02:00

Ahir per la meva mare vaig enterar-me que el meu avi Ricardo, o sigui , el pare de la meva mare era naturista i que la meva àvia Carmen, amagava a sota el llit les revistes naturistes del meu avi .
Revistes naturistes dels anys 30

Coca de Sant Joan

2004-06-23T16:37:00.000+02:00

Coca de Sant Joan
1 hora i 25 minuts

Ingredients:
2 dl. de llef tèbia
300 g de farina
50 g. de margarina
30 g. de llevat premsat
La raspadura d'una llimona
1 ou
150 g de cireres confitades, meló confitat
50 g. de pinyons
sal
Massapà rebaixat:
200 g de pols d'ametlla
200 g de sucre fi
1,2 dl. de llet
Barregeu el llevat amb la llet tèbia. Pasteu amb la margarina, la raspadura de llimona i 200 grams de farina; treballeu-ho bé, que tot quedi ben lligat; després aneu-hi incorporant la resta de la farina fins que formeu una bola llisa i tova.
Poseu una mica de farina en el marbre, passeu la massa al marbre i treballeu-ho una mica amb el sucre, fins que aquest s'incorpori totalment a la massa.
Unteu una safata de llauna amb margarina i esteneu-hi la massa, aplanant-la bé i formant un cantell al voltant. Deixeu-la reposar a temperatura temperada, tapada amb un drap de cuina. La massa pujarà el doble.
Quan hagi doblat el seu volum, pinteu-la amb massapà rebaixat i guarniu-la amb la fruita confitada i els pinyons.
Introduïu la safata al forn escalfat d'abans i deixeu-la-hi trenta minuts. Massapà rebaixat:
Barregeu acuradament la llet amb el sucre fi, afegiu-hi la pols d'ametlles fins que formeu una crema lleugera i apta per pintar.

2004-06-22T16:34:00.000+02:00

Avui m'he regalat un llibre Assaig sobre la lucidesa de Jose Saramago.

El cost de la guerra

2004-06-22T15:38:00.000+02:00

la rutina continua....

2004-06-21T10:09:00.000+02:00

Avui torno a la feina, tot torna a la seva rutina i jo també.
El cap de setmana un desastre com desde fa mesos, però a tot t'acostumes és trist, molt trist, però és així.
He de reorganitzar la meva casa, la meva vida, les meves coses. Sempre dic al mateix però no ho aconsegueixo, perquè? Necesito un manual de reorganització de la vida , la casa , la roba, els llibres , els pensaments, etc.
Bé tinc que deixa d'escriure , perque tinc que posar-me a fer feina i després haig d'anar a la feina.
Tinc que registrar molts llibres demà començo a alliberar llibres un altre cop, ja que fa quinze dies que ho vaig deixar de banda per l'operació, també haig de trocar per el tema dels llibres del Mas Maria, tinc tanta feina i tant poc temps per a mi, el dia te poques hores a mi em faltan el doble .
Las horas

2004-06-21T10:07:00.000+02:00

Ahir a la nit vaig veure aquesta pel�cula , trista per� molt bona .
Posted by Hello

El llibre que llegeixo...

2004-06-20T17:24:00.001+02:00

No havia llegit res de la escritora Pilar Simó i m'està agradant. M'el van regalar per Reis En Francesc i la Adriana .
La Maria , la protagonista relata a través del seu vell album de fotogràfies el transcurs de la seva vida.
Quant arribi al final ja faré el meu comentari.

En blanc i negre

2004-06-20T17:14:00.000+02:00

En blanc i negre
Posted by Hello

2004-06-20T17:13:00.000+02:00

Sant Rampn.jpg
Posted by Hello

El Sant Ramon torna a navegar

2004-06-20T16:51:00.000+02:00

A punt per fer-se a la mar!

Demà el Sant Ramon, el vaixell de vela llatina més antic de Catalunya, serà beneït a Vilassar de Mar just abans d’instal•lar-se al Port de Mataró

per M.Coll - 18/06/2004 8:07

L'embarcació completament restaurada.
Després de dos anys, el vaixell Sant Ramon (1904), l’embarcació de vela llatina més antiga de Catalunya, ja està completament restaurada per a fer-se a la mar. Per celebrar aquest fet, Bricbarca de Vilassar de Mar, entitat promotora d’aquesta iniciativa, ha organitzat per demà una gran festa de benedicció del vaixell. Acompanyat per un nombrós número d’embarcacions, totes elles partíceps a la III Trobada d’Embarcacions de Vela Llatina, acompanyaran el Sant Ramon del Port de Mataró fins a Vilassar de Mar.

Aproximadament a les 11 del matí, començarà una cercavila des de diferents punts d’aquesta localitat la qual confluirà a davant de l’Ajuntament. A la 1 del migdia tindrà lloc la benedicció dels vaixell, tal i com marca la tradició maresmenca del segle XVIII, per tant, no faltarà la benviguda als patrons,l’aigua beneïta del capellà, el tros de bacallà i el raig de vi, elements que pronostiquen una bona pesca. Al migdia es concentraran les barques de vela a l’Espigó de Garbí i durant tota la tarda i fins a la mtjanit al Passeig Marítim si ubicarà un Mercat d’Oficis del Mar, una sessió de cinema mut amanitzat amb una banda de jazz i una mostra gastronòmica.

Diumenge, la festa del Sant Ramon arribarà a Mataró, ja que és en aquest port on amarrarà el vaixell. Aquí, la festa també començarà a les 11 del matí amb una visita a bord de l’embarcació, una actuació de l’Agrupació Musical del Maresme, una degustació gastronòmica i, ja al final de la jornada, una cantada d’havaneres.

Amb aquesta colla d’actes, Vilassar de Mar i Mataró donaran la benvinguda al Sant Ramon. Una embarcació, construïda a Campello (Alacant) el 1904, i que ha estat recuperada per l’entitat Bricbarca amb la intenció de fer a bord a partir d’aquest estiu diverses activitats lúdico-culturals, com per exemple, cursos de navegació, didàctiques escolars sobre la mar o reconeixements d’estels, entre altres. Amb dos anys de treballs el vaixell a quedat com nou: s’ha canviat el motor, per a poder sortir i entrar a port, s’han fet veles i màstils nous, s’ha treballat la fusta i s’ha condicionat l’interior, entre altres feines.

aprenent......

2004-06-20T01:18:00.000+02:00

Ja he après a posar imatges al emu bloc , jo crec que poc a poc aniré fet més coses.
Avui tinc la Núria malalta amb angines i febre .Està molt xafada i està tot el dia al llit.

2004-06-20T01:15:00.000+02:00

llach_pda03.jpg
Posted by Hello

2004-06-19T23:53:00.000+02:00

alice.jpg
Posted by Hello

2004-06-19T23:48:00.000+02:00

alice2.jpg
Posted by Hello

2004-06-18T10:06:00.000+02:00

Puto ordinador de merda!!! estic farta per conectar-me tres hores , cada cop que intento entrar al web es penja aixó és un desastrestre i a sobre quant vull fer servir el ordinador està ocupat per la Núria o per en Xavi, necesito un ordinador per a mi sola , ja!!!
Però esclar no tinc peles ! Així que que com no tregui una loto o alguna cosa semblant com un herència d'algún familiar ..... jo també somiu truites.
Avui no tinc gaire bon dia ja ho veig.
Bé aixó de fer el meu bloc , la veritat és complicat i a més tot està amb anglès , ostia noi!!! i jo que no se anglès estic arreclada!! I busco ajuda a google i res de res tots els enllaços que amb donen son amb anglès . I jo que no se fer res de tot això i a mi quan s'hem fica alguna cosa a la ceba , no visc així que no se com m'ensortiré de tot aixó

El meu bloc......?

2004-06-17T19:43:00.000+02:00

No m'ho puc creure no se si és sert o no.
Ja veure'm que en surt de tot aixó.
Fins ara.