Un diari personal de les meves coses i del món

dilluns, de maig 09, 2005

REFORMES ESTATUTÀRIES AMB SOSTRE CONSTITUCIONAL: VAL LA PENA?

Autogovern, Competències, finançament, llengua, llei electoral... Aquests són alguns dels temes que ocupen l’agenda política des que els partits de Catalunya, el País Valencia i les Illes s’han decidit a reformar els seus Estatuts d’Autonomia. Es tracta de tres reformes que mantenen alguns punts en comú (el respecte al sostre constitucional, l’aprofondiment més o menys tímid de l’autogovern i una millora del finançament) però que es diferencien per la diferent composició dels parlaments i les conjuntures pròpies de cada territori. Tot plegat, massa reforma i massa poc esperit de ruptura. Analitzem el panorama.

CATALUNYA CONSENS EN LA CONTENCIÓ

CiU i ERC se senten com a peix a l’aigua competint en un terreny que els és propici, però també perillós, especialment per a ERC: el seu electorat pot percebre com a negativa la presencia dels republicans al Govern si no aconsegueixen que el text reflecteixi avenços significatius, alhora que es veuen en contradicció entre el seu discurs independentista i la seva pràctica autonomista. El PSC, al seu torn, fa equilibris per tal d’intentar fe viable la promesa electoral de Zapatero de respectar el text que surti del Parlament cátala.
Pel que fa al PPC, després d’haver amenaçat de no participar en la comissió parlamentària encarregada de redactar l’Estatut, intenta no convertir-se en un fre a qualsevol reforma, tot fomentat així el perfil moderat que vol encarnar Piqué. Finalment, ICV-EUIA no passa de recordar la seva proposta federal i el seu compromís amb l’autogovern cátala, mentre que Saura intenta trobar alguna ocupació a la seva cartera de Relacions Institucionals i Participació amb reunions aquí i allà, i amb propostes de cara a la galeria com el Bus de l’Estatut.

POC A PELAR DESSOTA EL SÈNIA

Al País Valencia, a més de l’avenç en l’autogovern i la qüestió del déficit, s’hi afegeixen temàtiques prou delicades i rellevants, com la unitat i denominació de la llengua o la barrera electoral del 5% establerta per l’actual Estatut.
Després que les Corts Valencianes hagin fet seva la iniciativa de reforma, promoguda pel govern de Camps, PP i PSPV semblen haver-se posat d’acord perquè el nou text no representi canvis significatius. EUPV emfasitza el seu interés perquè això no sigui així, i se situa al costat dels partits declaradament sobiranistes, entre aquests el BLOC.
D’altra banda, el paper d’ERPV no passa de ser residual, i el de l’independentisme revolucionari, testimonial.

EL CINISME DE MATAS

Finalment, a les Illes, la proposta de reforma estatutària ha estaat impulsada unilateralment des del Govern del PP, amb l’unica intenció d’obtenir més inversions i capacitat de finanançament.
D’entre els partits de l’opisició, el PSIB és lúnic que hi té alguna cosa a dir, ja que la reforma tan sols tirarà endavant si el partit d’Antich hi dóna la seva aprovació. De moment els socialistes resten a l’expectativa, recelosos de les intencions de Matas. A EUIB, Els Verds i PSM-Entesa no els resta cap altra possibilitat que limitar-se a pressionar per tal d’aconseguir la inclusió de qüestions com la defensa del cátala o la preservació del territori en l’articulat final.