Un diari personal de les meves coses i del món

dilluns, d’abril 04, 2005

Casal Popular Bullangues

QUI SOM ?

L’assemblea per la creació del Casal Popular Bullangues neix fruit de la voluntat d’un seguit de persones de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrils vinculada a l’esquerra independentista i d’altres moviments socials que creuen que és necessària l’obertura d’un espai als nostres pobles que sigui punt de trobada, participació i sobretot treball.

PERQUÈ LA DENOMINACIÓ DE BULLANGUES ?

Prenem el nom de les revoltes de les classes populars esdevingudes a diverses poblacions catalanes entre els anys 1835 i 1843.
D’aquesta manera reprenem el fil d’aquelles reivindicacions, posant-nos com a fita el compromís social i nacional , impulsant iniciatives que fomentin la cultura popular, la identitat dels Països Catalans, així com el seu territori.

QUÈ FEM ?

El Casal disposarà d’un servei de barra, d’una petita biblioteca i d’entre d’altres, acollirà un munt d’activitats com ara:

Cinefòrums
Xerrades
Passis de vídeos
Tallers
Presentacions de llibres
Sopars-tertúlia
Actuacions musicals i teatrals de petit format
Exposicions de pintura i fotografia
Tertúlies literàries
I moltes activitats més...


El Casal hauria de ser un espai on tothom, amb inquietuds i crític, trobi el seu lloc de reunió on poder treballar i lluitar per totes les qüestions que ens afecten dins la societat : sexisme, feixisme, marginació social, drogodependències, treball i ensenyament precaris, especulació urbanística, individualisme, etc.
També volem ser el paraigües on s’aixopluguin les diverses inquietuds socials.


SÒCIES I SOCIS

Lògicament, el Casal Popular Bullangues pretén ser un ens autogestionat,
que es mantindrà principalment per l’aportació mensual de les quotes de les seves sòcies i socis.
Qui desitgi fer-s’hi, gaudirà de descomptes en totes les activitats que el Casal dugui a terme.
S’ha de tenir en compte que, sense la col·labració popular, aquest projecte difícilment podria haver-se fet realitat.

PARTICIPA-HI TU TAMBÉ!!
contacte@bullangues.orghttp://www.bullangues.org/


Us hi esperem a tots !!
Posted by Hello

diumenge, d’abril 03, 2005

Any Andersen

ACTUALITZEM ANDERSEN
En motiu del II centenari del seu naixement

Breu biografia

Hans Christian Andersen Odense, Fiònia 1805 - Copenhaguen 1875
Novel·lista, poeta, comediògraf i contista danès. De família molt humil, a 14 anys es traslladà a Copenhaguen, on, després de privacions i desenganys, aconseguí d’interessar a personalitats del país que s’ocuparen de la seva educació, que finalitzà el 1828. A més de novel·les, va escriure poesia i teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr ('L’aventura de la meva vida', 1855), unes impressions de viatges —que emprengué subvencionat per l’estat—, com I Spanien (1863) i, sobretot, les diverses sèries de contes meravellosos Eventyr (1835-72). Aquests contes, inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, es caracteritzen per una gran imaginació, humor i sensibilitat. Dota els arbres, flors, animals i coses —que en constitueixen sovint els temes— d’un antropomorfisme meravellós ple de colpidora veritat, segons Josep Carner. Alguns, com L’aneguet lleig, reflecteixen la seva vida. Traduïts a moltes llengües, se n’han fet nombroses edicions, i gràcies a ells es féu universalment famós, tot esdevenint un dels clàssics de la literatura infantil. Ha estat traduït al català diverses vegades, entre d’altres per Josep Carner (amb el pseudònim de Joan d'Albaflor) amb il·lustracions de Torné-Esquius (1918) i pel mateix Carner i Marià Manent, amb il·lustracions d'Arthur Rackham (1933).


Manuscrit original de Andersen


Hans Cristian Andersen
Posted by Hello

dissabte, d’abril 02, 2005

Gràcies Petit Princep


A esclatat la primavera !!!
Posted by Hello

El cas Estany

L’“operació Estany”
El gener del 2002 setze ciutadans de Banyoles d’origen magribí van ser detinguts en l’anomenada “operació Estany” o també irònicament anomenada “operació Dixan”, perquè els pots que els van decomissar no eren de verí o de pòlvora sinó simplement de sabó de rentar.

Aquella “operació” va ser escandalosa en la forma però sobretot en el fons: a cap dels setze imputats se’ls va poder demostrar absolutament cap acte delictiu. Immediatament, però, el senyor Aznar va anunciar com n’era d’important aquella operació i ho va fer servir per “demostrar” que havíem d’estar sempre alerta i que també a prop nostre hi havia terroristes camuflats i perillosos. Collin Powell va esmentar les detencions de Banyoles davant les Nacions Unides quan els EUA pretenien obtenir el recolzament internacional a la seva acció armada contra l’Iraq. Aquella barbaritat va causar dolor i sofriment a moltes persones. Alguns dels detinguts van passar molts mesos a la presó. Finalment van ser excarcerats, sense que es demanés a ningú ni la més petita disculpa pel gravíssim error comès. Tot el poble de Banyoles va celebrar l’alliberament de manera pública i entusiasta. Això passava el 2002.

La causa, però, encara no estava tancada. S’estava a punt de fer, quan va tenir lloc el sagnant atemptat de l’11-M a Madrid. Durant els primers dies es va parlar oficialment d’ETA i el govern Aznar, per boca del senyor Acebes, deia que eren uns “miserables” els que opinessin el contrari. Els miserables, però, van tenir raó: al darrere de l’atemptat hi havia un grup sembla que vinculat amb Al-Qaeda. I llavors va començar una febre per l’altre costat: es van fer dotzenes i dotzenes de detencions de ciutadans àrabs i/o musulmans. El jutge Baltasar Garzón tornava a brillar amb llum pròpia. Va ser en aquesta onada de detencions que el 23 de març del 2003 es van tornar a detenir quatre dels ciutadans de Banyoles que ja havien estat empresonats prèviament. Les acusacions, vagues. Les proves, nul·les. I d’això ara ja ha fet un any. Encara són a la presó. Fins a quan? Amb quins càrrecs concrets? Per a quan el judici?

La restricció de les llibertats que es fa des de certa pràctica de la justícia és escandalosa, no solament a Espanya sinó a tot el món. L’excusa del terrorisme -que és real, però es fa servir d’excusa per a limitar les llibertats- resulta inacceptable. Com pot ser que un any després encara estiguin empresonades persones contra les quals no hi ha cap prova de pertinença a Al-Qaeda o a cap grup terrorista? Per què tots els detinguts són immigrants extracomunitaris? No som capaços els blancs cristians de cometre atemptats sagnants i horribles? Per què no ens detenen a uns quants? Potser perquè no hem fet res? És exactament el que han fet ells: res. Però ells són més fàcils de detenir: quan els innocents tenen poca força social, la seva detenció és molt més còmoda. Realment, la justícia espanyola està en hores extraordinàriament baixes.

Reflexió de Josep-Maria Terricabras editat al seu weblog de filosofia