Un diari personal de les meves coses i del món

dimecres, de juliol 14, 2004

Independència? Parlem-ne

Hèctor Bofill defensa a Calella els arguments per assolir la sobirania catalana recollits en el seu llibre
el reportatge

TERESA MÁRQUEZ . Calella

ESPAI PER ESCOLTAR. La remodelació de la llibreria La Llopa no només ha servit per ampliar l'espai d'exposició. El millor encert ha estat habilitar una petita sala d'actes al pis superior, on ja s'han celebrat diferents presentacions de llibres. Un lloc ideal per escoltar els que escriuen.


«Per aconseguir que Catalunya sigui independent, el primer que cal és que els catalans s'ho creguin.» Amb aquesta màxima tan simple i tan difícil d'aconseguir fins ara, l'escriptor i jurista Hèctor López Bofill va presentar divendres passat a Calella el seu assaig "La independència i la realitat". Bases per a la sobirania de Catalunya. L'autor va aterrar a la ciutat alt-maresmenca convidat per la llibreria La Llopa, entestada a difondre la cultura en aquesta nova etapa, que ha comportat un canvi radical d'imatge.
En l'acte, hi van participar la periodista Rut Martínez i l'editor i poeta Sebastià Alzamora. Martínez va destacar l'aposta arriscada de l'editorial mallorquina Moll i la bona acollida del públic a través del sempre eficaç boca-orella. Alzamora, tal com va reconèixer tant l'escriptor com ell mateix, ha estat el causant que un primer article en el diari Avui acabés convertit en volum de culte. Culte que es manté amb una tercera edició, tot i que diaris com La Vanguardia i El País s'han entestat a negar la seva existència. Davant prop d'una vintena d'espectadors, Bofill va dissertar sobre les diferents línies que marca el seu llibre. Potser la més important, si més no una en què va posar molt èmfasi, va ser la necessitat de trencar amb la imposició feta des d'Espanya que la independència de Catalunya no és possible legalment. «La sobirania d'un poble és perfectament legítima si es dóna en determinades circumstàncies, com és que la majoria dels seus ciutadans ho decideixin així», va explicar, i va afegir que en la nova Constitució europea, els pobles sense estat ja no tenen veu. «Catalunya ha de ser un membre de ple dret de la Unió Europea i només cal que ho vulguem així», va dir.
Bofill també va avançar que el procés no seria ni curt ni fàcil i que passaria per moments de gran crispació. Tampoc va estalviar crítiques a una Espanya «que no sap crear la seva identitat, sense sotmetre d'altres». I per què ara sembla més a prop la in
dependència? «Som la primera generació criada en llibertat i que no hem estat sotmesos a la llosa i al silenci de la dictadura», va apuntar, i va recordar que el debat actual sobre la modificació de l'Estatut és terra abonada per començar el procés. Hèctor Bofill, entusiasmat amb la participació del públic, va assegurar que ell era optimista. «Estic fart de tants anys de resignació. L'última esperança la vam tenir durant la II República i la van exterminar per la via de la violència. Ara la democràcia ens ha donat les urnes perquè puguem assolir de ple dret els nostres objectius», va recordar.
«El que impedeix a Catalunya desenvolupar-se més i millor és l'absència d'un estat. Per això, el nou estatut amb el qual es treballa agafarà una línia més agosarada o no serà», va insistir a dir l'escriptor al final de la seva intervenció. L'intens debat que es va generar amb el públic va acabar amb l'autor, pletòric i esgotat, signant exemplars amb llargues dedicatòries