Un diari personal de les meves coses i del món

divendres, de juliol 23, 2004

Llegir el diari.....!!!

Avui anava llegint el diari i no sabria dir quina ha estat la noticia que m'ha posat  més emprenyada, és per això que no penso comentar-ne cap perquè de veritat que tot fa fàstic, sobretot els polítics.

Avui el dia és tot enganxós degut a la humitat que fa, perquè no plourà d'una vegada!!!!

Estic a la feina i tot està mig aturat la gent ja comença les vacances i això fa que no hi hagi gaire feina i les hores costen de passar, sort que degut això pleguem una mica avans.

Aviat vacances i la veritat encara no hem decidit res de res, així que tot està per veure, no se si em quedo a la Serralada del Litoral o marxo a un lloc desconegut, ja es veurà .



divendres, de juliol 16, 2004

Quin personatge!!!!

Fungairiño diu que s'ha assabentat ara de l'existència de la furgoneta de l'11-M .- Diari El avui edició de data 16-7-04

Assegura que va pensar dos dies en ETA i que encara creu que hi va participar
Montse Oliva.-MADRID .

"El fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Eduardo Fungairiño, va conèixer ahir per boca dels membres de la comissió parlamentària de l'11-M l'existència de la furgoneta que van utilitzar els terroristes, fins ara pista clau per obrir la línia d'investigació sobre el terrorisme integrista islàmic. Així almenys ho va assegurar, insistint que fins al 13-M va tenir la plena convicció que ETA havia estat l'autora de la massacre i que encara ara no descarta que aquesta organització hi hagués tingut alguna cosa a veure.Fungairiño, malgrat el seu càrrec, va donar mostres d'un cert grau de desconnexió de la realitat i va sorprendre més d'un diputat. Així, mentre se li insistia que com podia ser que no tingués constància de peces tan importants de la investigació com la furgoneta d'Alcalá, Fungairiño va replicar que no seguia gaire la premsa i la televisió i que només mira "els documentals de la BBC".Al marge de les ironies i rialles que va provocar aquesta i altres declaracions del fiscal en cap, el que era clar és que havia acudit al Congrés amb la intenció d'abonar la tesi del PP que, fins que no es van produir les detencions la tarda de la jornada de reflexió, l'única línia bona era la d'ETA i que, en tot cas, no n'havia escoltat cap més. Que era ETA ho va pensar des del primer moment i Fungairiño no en va tenir "cap dubte" fins que una subordinada li va indicar la tarda del 13-M que hi hauria detencions en una línia diferent. Dit això, i preguntat pel PP, Fungairiño va reiterar la seva convicció que la presència espanyola a l'Iraq o en altres conflictes internacionals no té res a veure amb la matança d'Atocha. "Ja ho sabem, els terroristes maten sempre que poden".Una altra tesi que va causar estupor a la sala va ser, precisament, la de no descartar ara per ara la participació d'ETA en la matança. "Jo mai descarto res, però com a actitud filosòfica", va precisar, alhora que recordava que, si l'11-M es va actuar en connivència amb grups de delinqüents asturians, "¿per què no podia ser-hi pel mig també ETA?". Per aquesta mateixa regla de tres, Fungairiño no va tenir cap mena de recança a l'hora d'assegurar que, com a fiscal que és, té la ment "oberta i escèptica" i sí que és veritat que en algun moment el va sorprendre el desplegament de membres d'ETA que s'haurien necessitat per a un atemptat d'aquestes característiques. Això sí, el fiscal va resoldre el seu dubte concloent que va arribar a pensar que potser s'havien mobilitzat etarres amagats a França que haurien creuat la frontera per participar en l'atemptat. Fungairiño se'n va anar de l'accidentada sessió d'ahir -marcada per l'incendi que s'havia produït molt a prop del Congrés- escortat per tots els dirigents del PP que havien anat a veure la seva compareixença en comissió. "
 
Llegir aquestes noticies em treuen de polleguera, aixó és una burla per les victimes , familiars dels atemptats de Madrid i totes les persones que creiem en la pau i la tolerància.
Com pot una persona com aquesta estar en un càrrec com el que te? No ho puc entendre.









dimecres, de juliol 14, 2004

Independència? Parlem-ne

Hèctor Bofill defensa a Calella els arguments per assolir la sobirania catalana recollits en el seu llibre
el reportatge

TERESA MÁRQUEZ . Calella

ESPAI PER ESCOLTAR. La remodelació de la llibreria La Llopa no només ha servit per ampliar l'espai d'exposició. El millor encert ha estat habilitar una petita sala d'actes al pis superior, on ja s'han celebrat diferents presentacions de llibres. Un lloc ideal per escoltar els que escriuen.


«Per aconseguir que Catalunya sigui independent, el primer que cal és que els catalans s'ho creguin.» Amb aquesta màxima tan simple i tan difícil d'aconseguir fins ara, l'escriptor i jurista Hèctor López Bofill va presentar divendres passat a Calella el seu assaig "La independència i la realitat". Bases per a la sobirania de Catalunya. L'autor va aterrar a la ciutat alt-maresmenca convidat per la llibreria La Llopa, entestada a difondre la cultura en aquesta nova etapa, que ha comportat un canvi radical d'imatge.
En l'acte, hi van participar la periodista Rut Martínez i l'editor i poeta Sebastià Alzamora. Martínez va destacar l'aposta arriscada de l'editorial mallorquina Moll i la bona acollida del públic a través del sempre eficaç boca-orella. Alzamora, tal com va reconèixer tant l'escriptor com ell mateix, ha estat el causant que un primer article en el diari Avui acabés convertit en volum de culte. Culte que es manté amb una tercera edició, tot i que diaris com La Vanguardia i El País s'han entestat a negar la seva existència. Davant prop d'una vintena d'espectadors, Bofill va dissertar sobre les diferents línies que marca el seu llibre. Potser la més important, si més no una en què va posar molt èmfasi, va ser la necessitat de trencar amb la imposició feta des d'Espanya que la independència de Catalunya no és possible legalment. «La sobirania d'un poble és perfectament legítima si es dóna en determinades circumstàncies, com és que la majoria dels seus ciutadans ho decideixin així», va explicar, i va afegir que en la nova Constitució europea, els pobles sense estat ja no tenen veu. «Catalunya ha de ser un membre de ple dret de la Unió Europea i només cal que ho vulguem així», va dir.
Bofill també va avançar que el procés no seria ni curt ni fàcil i que passaria per moments de gran crispació. Tampoc va estalviar crítiques a una Espanya «que no sap crear la seva identitat, sense sotmetre d'altres». I per què ara sembla més a prop la in
dependència? «Som la primera generació criada en llibertat i que no hem estat sotmesos a la llosa i al silenci de la dictadura», va apuntar, i va recordar que el debat actual sobre la modificació de l'Estatut és terra abonada per començar el procés. Hèctor Bofill, entusiasmat amb la participació del públic, va assegurar que ell era optimista. «Estic fart de tants anys de resignació. L'última esperança la vam tenir durant la II República i la van exterminar per la via de la violència. Ara la democràcia ens ha donat les urnes perquè puguem assolir de ple dret els nostres objectius», va recordar.
«El que impedeix a Catalunya desenvolupar-se més i millor és l'absència d'un estat. Per això, el nou estatut amb el qual es treballa agafarà una línia més agosarada o no serà», va insistir a dir l'escriptor al final de la seva intervenció. L'intens debat que es va generar amb el públic va acabar amb l'autor, pletòric i esgotat, signant exemplars amb llargues dedicatòries


El Parc de la Serralada Litoral

Una mica d'informació sobre el Parc de la Serralada del Litoral, un lloc que està en perill i que tenim que preservar , on podem gaudir de la vegetació i la fauna.

divendres, de juliol 09, 2004

Llibres salvats de la foguera!!!

Avui estic contenta perquè he salvat una pila de llibres que segur anaven a parar a la foguera en el millor dels casos.

Llibres nous i de tota mena de text, infantils, temàtics, de ficció , estaven abandonats amb caixes que començaven a fer olor a humitat , però he arribat a temps.

Els he clasificat i separat en caixes .

Els llibres de text , espero que l'escola i institut els recullin estan sense estrenar. També hi ha molts llibres de música , parlaré amb l'escola de música per si els volen són nous.

La resta seran per les zones bookcrossing del poble , els aniré registrant i alliberant.

Tots són llibres nous d'una persona d'una editorial que va fer una donació a la biblioteca del poble i no els van voler així que van anar a parar a un lloc humit i brut.

dijous, de juliol 08, 2004

Deu raons per estar contra el Fòrum 2004

1. Per l’especulació:

L’ajuntament planifica la ciutat en funció dels seus interessos econòmics (urbanisme comercial) i del capital privat, quan la planificació hauria de donar solucions a les necessitats urbanístiques de la ciutat. Podem intuir els seus interessos quan comparem la ràpida reconstrucció de l’espai on es celebrarà el Fòrum i el procés de rehabilitació de zones marginals.
Un dels casos més significatius és el de la reforma de La Mina, per la que es destinaran tan sols 72 milions d’euros en comparació als 2.300 milions que costaran les obres del Fòrum 2004.


2. Pel model de ciutat

Barcelona s’està transformant en una ciutat turística i de serveis i oci.
Qüestionem que aquesta opció condueixi a una sostenibilitat econòmica, social i ambiental que garanteixi que els seus habitants puguin guanyar-se la vida a uns nivells adequats, amb ocupació estable, accés a l’habitatge, respecte del medi... Un model que es presta a convertir la ciutat en un escenari en el que és impossible viure-hi degut a l’oblit de les necessitats socials dels habitants en pro del sector turístic, impedint així el desenvolupament del teixit social.

3. Per les agressions al medi

És difícil creure en una preocupació pel desenvolupament ambientalment sostenible quan les construccions que s’estan fent pel Fòrum suposen una enorme alteració de l’entorn marí, cimentació, malbaratament de recursos i construcció de grans edificacions (centre de convencions, hotels...).
Al mateix temps, podríem recordar que ENDESA (empresa sòcia del Fòrum) és la 4ª empresa d’Europa amb majors emissions de CO2.


4. Pels seus patrocinadors, polítics i econòmics

Els socis capitalistes d’aquest fòrum són el Grup Endesa, Telefònica, La Caixa i Toyota i El Corte Inglés, i els patrocinadors, fins ara, IBM, Indra, Iberia, Damm, Media pro, Nestlé , Nutrexpa, Randstad, HenkeL, Leche Pascual, Coca-Cola, Roca, GL Events i AGBAR. Trobem aquí empreses repetidament denunciades per agressions al medi ambient i a pobles indígenes, pels propis consumidors i treballadors, i compromeses amb l’economia de guerra i el neoimperialisme. Participar en el Fòrum els hi suposa un rentat d’imatge, beneficis fiscals i publicitat.
D’altra banda, com a organitzadors polítics, tenim al Govern Central, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Algú creu seriosament que estan donant proves de recolzament dels valors que afirma tenir el Fòrum? Per ex. Reforma laboral, llei de partits, llei antiterrorista, desallotjaments, corrupció, privatització de l’ensenyament i sanitat...

5. Perquè està organitzat pels qui fan il.legal la immigració

Se'ns parla de multiculturalitat i drets humans i en realitat es posen barreres a la immigració.
Les diferents administracions que organitzen el Fòrum són les responsables de l’aprovació de les lleis d’estrangeria i d’una situació en la que ser immigrant és ser il·legal.
No oblidem que els diversos cossos policials d’aquesta administració han estat reiteradament denunciats per maltractament i actuacions racistes.


6. Per què està recolzat per l’economia de guerra:

El Fòrum no s’ha sumat a les protestes contra la guerra per no contrariar al govern estatal, coorganitzador. Costa creure que hi hagi un compromís per la pau més enllà de la propaganda. I... no només està organitzat pels que recolzen l’economia de guerra externa, sinó pels que ens agredeixen en una guerra diària amb precarietat laboral i difícil accés a l’habitatge.
És indignant veure com, en els pressuposts generals, les partides de defensa augmenten, per perpetuar la unitat de l’Estat i el capital; i com paral·lelament decreixen les partides de prestacions socials.
Per citar un altre exemple, trobem com a sòcia del Fòrum INDRA, una empresa puntera en la indústria de l’armament; i el Corte Inglés, Iberia, La Caixa i Telefònica, que inverteixen en tecnologia militar.


7. Per què està organitzat pels que tracten els problemes socials amb repressió

El missatge del Fòrum és que tot s'arregla amb el diàleg, i que les administracions ens donen canals de participació que només hem d'aprofitar per resoldre qualsevol problema. Això pretén amagar una política de control social cada vegada més difús, i a l'hora contundent. Ens volen reduir a un paper de mers consumidors, de productes i de cultura, de política, de societat... I quan ens sortim d'aquest marc i volem participar autònomament, les administracions ens tracten com a sospitosos, i les polítiques que s'apliquen no són de diàleg sinó d'ordre públic. I quan fem notar que a la nostra societat hi ha conflictes - provocats gairebé sempre per situacions d'injustícia - la seva resposta sol ser la policial.


8. Perquè el Fòrum no és participatiu i el diàleg és una farsa

Els organitzadors del Fòrum estan fent un gran esforç de propaganda per presentar-lo com una iniciativa cultural oberta a tots i capaç d’assumir la crítica social.
Parlen de democràcia participativa, però el Fòrum és una realitat predefinida, realitzada, dialogada i pactada des de dalt. La participació ciutadana ha estat obviada i ara ens busquen per assistir com a espectadors i voluntaris passius, com si necessitessin legitimar al Fòrum mitjançant la participació dels moviments socials.
Diverses organitzacions socials i veïnals no hi participen en no ser acceptades les propostes que plantejaven pels organitzadors del Fòrum.


9. Perquè pel Fòrum la multiculturalitat és el compte de fades de la globalització
El Fòrum 2004 no sols no contempla la cultura gitana i ha vedat la seva participació, sinó que està marginant a molts ciutadans del barri on s’ubica.
Al mateix temps, què entén el Fòrum per diversitat cultural quan reprimeix tant la cultura com la llegua pròpies? Sota la capa de la multiculturalitat s'amaguen les contradiccions i complexitats de globalització.
D’aquesta manera, ENDESA, patrocinadora del Fòrum, destrueix el poble maputxe per què no vol participar de la seva "multiculturalitat".


10. Perquè per ells la cultura i els valors són una mercaderia
El Fòrum llença un missatge clar: Barcelona és la seva cultura. Quan el Fòrum apela a la creativitat de les gents de Barcelona, les ven com a imatge de marca que utilitzarà el sector turístic. Però per fer això buida la cultura de política: de l'esperit crític, de la creativitat antagonista, la rebel·lia que els moviments socials seguiran reivindicant. La paraula cultura els serveix així per disfressar els conflictes de la ciutat i, en un acte de total hipocresia, convertir-los en eslògan turístic: Barcelona, capital de la pau.
No consentirem que se'ns utilitzi de figurants de Barcelona convertida en un parc temàtic que mai no pot contemplar la vertadera diversitat.

Assemblea de Resistències al Fórum 2004

dimecres, de juliol 07, 2004

Per la Núria....

....."ein lächeln für alle"

Víctor Alexandre, m'encanta!!!

No em parlis en la teva llengua, que m’ofens (per Víctor
Alexandre)


Dimarts, 6 de juliol de 2004 a les 11:57
Informa: Víctor Alexandre Editorial

“Si un diputat basc parla en èuskar en els debats, quin debat hi haurà?”, es preguntava Eduardo Zaplana, portaveu del grup popular al Congrés. “El sentit comú ens diu”,insistia, “que si tots parlem una llengua, que és la que ens uneix, cal utilitzar aquesta llengua”.

Zaplana, és clar, es referia a la decisió dels diputats i senadors d’ERC de parlar en català en les seves intervencions al Congrés i al Senat. L’argumentació és tan ridícula que faria riure si el tema no fos tan seriós. Perquè, en quina llengua parlen els diputats al Parlament europeu, començant per Jaime Mayor Oreja i José/Josep Borrell? Com és que, existint l’anglès com a idioma comú, els diputats europeus no l’utilitzen en els debats? Doncs per la senzilla raó que una cosa és la llengua de comunicació personal entre ells i una altra la justa representació de totes les llengües de la Unió en les sessions oficials. Vull dir que independentment de la llengua en què es comuniquin un alemany i un italià als passadissos de la cambra, serà en alemany i en italià, respectivament, que es parlaran des de l’escó.

La tècnica, que sempre ha evolucionat molt més ràpidament que el nacionalisme espanyol, fa temps que va inventar una cosa coneguda com a traducció simultània. Gràcies a ella, per mitjà d’uns senzills auriculars, un grec pot respondre la pregunta d’un maltès i
un maltès pot fer el mateix davant la interpel•lació d’un danès. I això és així perquè aquestes persones, en les sessions parlamentàries, no parlen en nom seu sinó en el dels seus països i son els seus drets el que allí exerceixen. És una qüestió de principi:
Si tota unió es fonamenta en el respecte a la diferència, quina mena d’unió és aquella que no respecta la llengua d’un dels integrants?

Quan el senyor Zaplana defineix la llengua espanyola com “la que nos une”, cau en un parany semàntic que revela el subconscient col•lectiu espanyol. I és que el discurs de la suposada espanyolitat dels Països Catalans només s’aguanta pels privilegis de què
gaudeix la llengua espanyola a casa nostra. Aquí s’acaba tot. És, per tant, per raons de força que els espanyols exerceixen el privilegi de no parlar cap altra llengua que la seva entre catalans mentre que els catalans tenim estigmatitzat l’ús de la pròpia entre espanyols. Alejo/Aleix Vidal Quadras ho expressava clarament no fa gaire: “No
s’ha d’ofendre Espanya parlant català al Congrés:”

Doncs bé, mentre es mantingui l’annexió dels Països Catalans a Espanya, és evident que és en la nostra llengua que ens hem d’expressar a les Corts i al Senat. No importa que hom ens acusi de provocació. Només algú profundament reaccionari pot sentir-se provocat per una cosa tan natural. Al capdavall d’això es tracta, de posar-los en evidència utilitzant els seus propis arguments. Si els catalans “som” espanyols i Espanya és el “nostre” país, com és possible que no puguem expressar-nos en català en unes institucions que són tan nostres com seves? Al final, el que queda al descobert és que el problema no és lingüístic sinó fòbic. Perquè no és que no entenguin el català –abans se’ls facilita la traducció escrita del text-, és que no el suporten. Per això he trobat ingènues les esperances dipositades en els socialistes a l’hora de defensar
l’oficialitat del català a Europa. Amb quina convicció ha de defensar la llengua catalana algú que la menysprea fins al punt de prohibir-la? L’oficialitat del català a Europa no serà mai “gràcies” a Espanya sinó “malgrat” Espanya. Per això cal perseverar en l’estratègia de parlar en català a les institucions de l’Estat; cal ofendre’ls –si és així com ho viuen-, irritar-los i exasperar-los fins a l’infinit. Cada nova
prohibició o amonestació és una prova de la nostra fermesa i del seu totalitarisme.

En aquest sentit, hauríem de preguntar al president del senat, Javier Rojo, a què es refereix quan diu que després de 25 anys de la creació de l’Estat de les autonomies, hi ha prou mecanismes per demostrar que es parla i s’estima una llengua. La veritat és que cal una gran dosi de cinisme per dir una cosa així, de cinisme i d’ignorància. Només un ignorant pot pensar que els catalans parlem català no pas perquè sigui la nostra llengua sinó per demostrar que l’estimem. Els espanyols, en tot cas, sempre han tingut una manera molt més particular de demostrar l’amor que senten per la seva, i és imposant-la a aquells que en tenen una altra de pròpia.

Per això, quan els presidents de les Corts i del Senat exigeixin que els nostres representants s’atenguin al reglament en matèria lingüística, cal recordar-los dues coses: que el reglament no diu res de l’obligació de parlar espanyol i que el dret a usar la llengua pròpia al propi país és un dret humà fonamental i que aquest principi està per damunt dels reglaments i de la Constitució espanyola. Espanya va ratificar en el seu dia la Declaració Universal de Drets Humans, que té un rang superior a totes les lleis, normes i reglaments interns estatals, cosa que significa que és un error sol•licitar la possibilitat d’expressar-se en català. Un dret que s’ha de sol•licitar no és un dret és un privilegi i, atès que a Espanya només els espanyols tenen drets, és d’agrair que reconeguin, encara que sigui de manera tan poc amable, que els catalans som senzillament això: catalans.


Víctor Alexandre. (Barcelona, 1950) és periodista i escriptor. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya del diari AVUI, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Premi Recull de periodisme, 1996, també ha presentat un programa sobre cinema a TVE-Catalunya i és autor de diverses obres de ficció escrites per a la ràdio. Des del 1990 és una de les veus més carismàtiques de Televisió de Catalunya com a narrador de documentals sobre la natura. És autor dels llibres Jo no sóc espanyol (1999) (8 edicions i 25.000 exemplars venuts, i traduït
recentment a l’espanyol), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i ha participat en el llibre col·lectiu L’autoestima dels catalans (2003). L'any passat també va escriure Senyor President: carta oberta (2003), una carta oberta a un hipotètic president dels Països Catalans.





dilluns, de juliol 05, 2004


Patufet,on ets?
Posted by Hello

Patufet on ets?

Avui al diari El punt a la revista Presència ja un extens article que parla de la revista Patufet, una de les revistes més estimades als Països Catalans , jo vaig poder gaudir-la de petita a la segona ètapa que va tornar l'any 1969 i que després va tornar a desapareixer crec que l'any 1971. Tinc les revistes, que surtien setmanalment, enquadernades a més de una reproducció del primer llibre d'En Patufet de l'any 1901 que em va regalar el meu pare.
Realment vaig disfrutar molt amb aquesta petita revista i tinc molts bons records a més de poder llegir en català ja que no hi havia massa cosa en aquella època.

dissabte, de juliol 03, 2004

Un lloc ideal....

Un lloc ideal com el de la fotografia on poder relaxar-me, penjar-me del paisatje i mirar ,escoltar el cant de l'aigua, dels animals dels bosc , del vent i les fulles dels arbres, sense pensar en res i deixar-me anar com una fulla a la sort dels braços del aire i l'aigua, perdre'm entre mig i que mai pogues sortir del lloc màgic però real , seria fantastic....


un lloc ideal
Posted by Hello

divendres, de juliol 02, 2004

Comentari del llibre : "En blanc i negre" .- Pilar Simó

Aquest llibre ha estat molt especial , moltes casualitats i alguna cosa màgica.
És un llibre que ja vaig dir m'el van regalar per Reis el meu germà Francesc i la seva companya Adriana, fins ara no l'he llegit, com sempre per falta de temps i un munt de llibres pendents per llegir.
L'escritora te una cosa en comú amb mi és nascuda l'any 1958 i jo l'any següent, tenim la mateixa edat practicament.
La protagonista la Maria Farreras te l'afició de col·leccionar fotografies i clasificarles per etapes o viatges que fa. Les fotografies més importants per ella les enganxa a l'àlbum gruixut de pell marró i la resta les guarda amb arxivadors . A l'àlbum en te 13 de fotografies, les més importants i que seran les que ella anirà recordant en el transcurs del llibre. Un capitol una foto, en total 13 capitols. Aquest fet per a mi ha estat molt especial ja que jo i les fotografies també tenim una relació. Les clasifico i faig albums molt treballats i plens de detalls , és com intentar tornar enrera amb el temps i recordar els anys viscuts o intentar veure com eren i vivien els nostres avantpassats buscar les meves àrrels.
Poc avans d'acabar el llibre fa una descripció del poble de la Maria , que per cert encara no se quin és, però crec que està situat a la provincia de Tarragona i concretament a la comarca del Priorat i aixó perquè anomena el camí a "l'Ermita de la Foia" i esclar això em deixa molt sorpresa perquè aquest camí el feia el meu pare quan anava al poble de la seva mare Torroja i perquè ell s'estimava molt aquesta terra.
M'agradaria molt explicar-li això a l'autora perquè a mi el llibre m'acompanyarà sempre, son moltes coses en comú que mai podré oblidar i també donar-li les gràcies per escriure'l .

Un llibre

Ahir vaig rebre per correu un llibre que estava esperant "España viva.-El pueblo a la conquista de la cultura.- Las bibliotecas populares en la segunda república" enviat per Ayhesa desde Madrid . Tinc moltes ganes de llegir-lo, crec que serà un llibre molt interesant. El problema és que tinc un munt de llibres per llegir